Presoner d'un vell amor

Señor Manglehorn explica la història d'un serraller amb rostre d'Al Pacino. L'home sobreviu solucionant els problemes dels altres però és incapaç de solucionar els seus problemes interiors. L'única obsessió de Manglehorn és el seu passat, la frustració que envolta l'existència d'un vell amor que va quedar a mig camí. Clara, la dona que un dia va estimar, s'ha convertit en la musa que tot ho determina i que ha paralitzat la seva vida. Manglehorn passeja les seves penes fins que un dia es retroba amb la caixera del seu banc –excel·lent Holly Hunter–, a qui convida a sopar, però que un cop a taula en lloc de parlar-li del present només li parla del passat, del fantasma del seu amor per Clara.

El punt de partida de Señor Manglehorn i el to existencialista que envolta la pel·lícula la converteixen en una mena de blues que avança a ritme lent i carrega les tintes en el pes de l'actuació d'un únic actor, Al Pacino. La tristesa endèmica que acompanya la pel·lícula es de tant en tant trencada per alguna escena que pretén mostrar el lirisme del personatge i per altres moments carregats d'un cert transfons oníric, com el moment en què el protagonista es troba amb un accident provocat per un camió ple de síndries. També hi ha uns quants elements de caràcter simbòlic al voltant del que representen les claus en la vida d'un home que ha estat incapaç d'obrir-se a ell mateix i una curiosa escena en què veiem com els veterinaris operen el gat del serraller, que s'ha menjat una clau. Tot plegat funciona a mig gas i no parem de preguntar-nos cap a on vol anar la pel·lícula, cap a on ens conduiran les passejades del seu protagonista.

El responsable de Señor Manglehorn és David Gordon Green, un cineasta que fa deu anys va esclatar en el panorama del cinema independent amb All real girls o Undertow. En alguns sectors va convertir-se en una promesa, en una sòlida promesa del cinema del futur. Al cap d'uns quants anys, David Gordon Green, amb Joe o Prince Avalanche demostra que té coses a dir, però que no sap com anar cap una certa brillantor.