Mirador
El minut a minut
M'ho feia veure l'altre dia l'amic Jep Soler, company infatigable del condemnat col·lectiu @elsbastards : això se'ns està escapant de les mans. Hem convertit el rodatge gironí en una mala imitació de certes retransmissions ridícules de partits de futbol –i mira que m'agrada el futbol–en què els mitjans, sobretot els digitals, segueixen i persegueixen els autobusos de l'equip i els seus seguidors hores i fins i tot dies abans que la pilota comenci a rodar.
Per molt seguidor que algú pugui ser d'una sèrie, s'ha d'evitar caure en l'efecte Sheldon Cooper. Ho explicava un altre honorable amic, Salvador Garcia. Com a bon trekkie es va presentar un dia en una convenció de Star Trek, però el grau de frikisme que va observar entre els assistents el va fer entrar en raó. Per molt fan que siguis dels grans fenòmens audiovisuals dels nostres temps, cal mantenir la dignitat.
Admetent que he estat el primer d'anar pels carrers de Girona a tafanejar des del minut 1 i que he resistit la temptació d'anar als hotels on hi ha els actors, ara demano calma a la població. Si Joc de trons s'aguanta per alguna cosa, és per la ment privilegiada de George R.R. Martin i per l'atreviment i també els diners de l'HBO. Perseguint ombres pel Barri Vell hi ha el perill que oblidem que el que compta és que els guionistes es trenquin el cap per lligar mil històries paral·leles que s'han d'encreuar en un moment o altre. No vull més cops de colze de turistes, vull que em passin l'script i fer-hi un cop d'ull abans que sigui massa tard.