cultura
FRANCESC VILA
MEMBRE ARRELS CULTURA
“Una neboda de Napoleó prenia les aigües a Caldes”
“L'any 1312 el rei Jaume II i la seva família varen provar les termes de Caldes d'Estrac per combatre el paludisme”
“Els atacs pirates al Maresme eren molt freqüents, saquejaven els pobles de la costa i, en una ocasió, volien endur-se la imatge de la patrona de Caldetes, la Mare de Déu del Remei”
Entusiasta de la Terra.
Per conèixer la història de Caldes d'Estrac no hi ha millor solució que fer-la petar una llarga estona amb Francesc Vila. Ell és un dels fundadors de l'associació Arrels Cultura que, des de fa més de dos dècades, es dedica a expandir temes culturals i de naturalesa especialment del seu poble, allà on el criden. Amb la seva patriarcal barba blanca, inspira bonhomia i en acabar la xerrada l'interlocutor coneix història i llegendes de Caldes d'Estrac, des de com arran de la Primera Guerra Mundial va néixer el Passeig dels Anglesos fins a les històries de polítics que visitaven les amants.
Es trobaven tots a l'hotel Colon que era com un petit Senat on es discutia de política i economia
Mossèn Cinto Verdaguer va ser el confessor del marqués de Comillas
Els romans no es perdrien unes termes d'aquesta importància
Francesc Vila coneix bé el seu poble, la seva història, és un estudiós autodidacta de l'evolució de Caldes d'Estrac, la bonica població del Maresme que va viure l'esplendor de primers del segle XX, amb visitants il·lustres, amb gent de galons que han dibuixat el mar, la muntanya i les seves miraculoses aigües.
Vostè forma part d'una associació, em pot explicar com neix i què hi fan?
L'associació du per nom Arrels Cultura i fa 25 anys que estem en actiu, érem un grup de gent amiga i activa dins l'espai cultural del poble que en un moment, arribada la democràcia, vàrem elaborar el projecte de fer un llibre amb un recull de fotos de Caldes d'Estrac i ens vam trobar que ens mancava capital per dur a terme el projecte, i com que per poder demanar subvencions ens calia crear una entitat i en aquell temps solíem reunir-nos a una botiga artesanal que es deia Arrels, vam decidir que aquest seria el nom de la nostra associació. Començàrem un camí, que encara funciona, per fer activitats culturals i relacionades amb la natura al nostre poble i als voltants.
De quin segle són, les aigües termals de Caldes?
S'han trobat vestigis dels temps dels ibers, en època de l'imperi romà el nostre poble era al costat de la Via Augusta i, per tant, hem de pensar que els romans no es perdrien unes aigües d'aquesta importància.
Quina importància té, l'arribada del tren?
El tren va arribar aquí el 1857, poc després de fer-ho a Mataró, fins aleshores tota la gent important que venia a Caldes a prendre les aigües ho feia amb carruatges, però el viatge es va fer més fàcil amb l'arribada d'un tren anomenat la Fletxa d'Or que, directament, feia el trajecte Caldes-Barcelona-Caldes.
El marqués de Comillas fou un dels primers pròcers que va venir a Caldes per descansar?
Sí. Quan es va fer la casa, el tren encara no arribava a Caldes, documents que hem trobat afirmen que primer venien els servents amb tot el parament necessari per muntar la casa i, després, venia la família. En aquells moments Caldes era un punt de trobada de gent molt important, tot just al costat de la casa del marqués de Comillas hi havia la torre de Joaquim María de Nadal, secretari de Cambó. Aleshores Caldes era un petit centre on es trobaven tots i l'hotel Colon, on anaven, era com un petit Senat on discutien de política i economia.
Com neix l'anomenat Passeig dels Anglesos?
Per Caldes passaren, entre altres noms il·lustres, Joan Maragall, Verdaguer i Apel·les Mestres, i tots tenien les seves tertúlies en què parlaven una mica de tot, també hi havien pintors de relleu, era un espai en què persones amb alt poder adquisitiu i cultural creaven un ambient elitista i, fins i tot, alguna revista de la època ens parlava de Caldes com la Niça catalana. Quan en l'any 1917 es construeix el passeig vora mar, se'l bateja amb el nom de Passeig dels Anglesos, i això és precisament perquè a Niça també tenen un espai que porta aquest nom.
En aquest passeig les torres senyorials s'han convertit en apartaments
El passeig arribava fins el que ara és el port Balís, encara queden torres que donen una idea de com eren a l'època. Una dificultat per mantenir-les és que eren torres molt grans, on convivia molta gent, les noves generacions van veure que no eren operatives i van posar-se d'acord amb constructors cedint els terrenys a canvi d'apartaments. Tot això passa en la dècada dels 60-70.
Mossèn Cinto Verdaguer era el capellà del marqués de Comillas?
Mossèn Cinto va ser el confessor del marqués, però va arribar un moment en què el van acusar de ser un capellà exorcista, era un gran literat amb una religió molt forta dintre seu, i això de vegades no lligava amb la jerarquia eclesiàstica, i per això va tenir dificultats.
Parlem ara dels polítics de primers del segle passat que venien a Caldes.
Es parla que venia Pablo Iglesias, fundador del PSOE. Alejandro Lerroux venia al Titus, a Arenys de Mar, a prendre les aigües i per trobar-se amb la seva amant. També es diu que Cambó anava al mateix lloc a prendre les aigües i veure's amb una senyora, són coses que sempre s'han dit però no n'hi ha cap testimoni.
Per què Caldetes tenia tant de predicament entre els estiuejants?
El que va destapar les ganes de venir a Caldes va ser el termalisme, que es va posar de moda quan alguns metges de Barcelona recomanaven a les persones benestants la importància de prendre les aigües curatives, uns a altres s'ho van anar recomanant i, com passa avui, es va posar de moda estiuejar a Caldes. Tenir una torre aquí donava un toc d'importància, com ara tenir una casa a Menorca. Ja l'any 1312 va venir-hi el rei Jaume II amb la seva família per combatre el paludisme, també sabem per una carta que ens va fer arribar Max Cahner que una neboda de Napoleó havia estat a la fonda Vidal de la nostra població.
De qui depèn, el balneari de Caldes?
Ara és del poble. Durant un temps, abans que arribés el turisme i l'estiueig, es va anar malmetent, la gent utilitzava les aigües per rentar qualsevol cosa. Va haver-hi un temps de litigi entre l'Ajuntament i el Bisbat perquè el rector deia que el brollador estava en terme de l'església mentre que el Govern Civil considerava que era del poble, finalment va guanyar el poble amb el dictamen dels tribunals.
I continuen aprofitant aquestes termes?
I tant! Caldes forma part de l'Associació de Municipis Termals de Catalunya i també de la d'Espanya. Els veïns de Caldes hi podem anar de franc, ja que arran del litigi entre l'Església i el poble es va acordar que la gent censada a Caldes d'Estrac es podria banyar gratuïtament.
Què poden curar, aquestes aigües?
A més a més de deixar una pell molt fina, encanta a les dones, prendre-les produeix relaxació. També van bé per solucionar problemes de la pell, pels ossos i per tractar esquinços i problemes a les articulacions. Tenim una llegenda al voltant de la Mare de Déu que es venera al poble. Aquesta imatge fou trobada a una cova per dos bous i se li va construir una petita capella. aleshores eren freqüents en aquesta part de la costa els atacs pirates i en un d'aquests van saquejar el poble i van intentar emportar-se la imatge de la Verge, dos pirates no van poder bellugar-la malgrat els esforços que feien i en la brega per moure-la diuen que li van trencar un dit. Els pirates, espantats, van marxar i un vilatà, en veure que la imatge tenia un dit trencat li va tornar a col·locar al lloc, en aquell moment es va sentir una veu que deia que aquell ciutadà i la seva família tindrien la virtut de sanar les articulacions. Aquesta imatge és la de la Mare de Déu del Remei, patrona del poble.
Tinc entès que també hi ha una llegenda amb una princesa mora.
Sí. Es diu que una princesa mora va venir als banys de Caldes per curar-se la lepra, va enamorar-se del fill d'un notable del poble que era molt guapo, es van casar i van ser feliços. Ella es deia Fàtima i ell era de la família dels Busquets.
Com va acabar aquesta història?
Bé. Ara els gegants de Caldes son la Fàtima i el Busquets, la torre de defensa dels Busquets encara existeix i, a dalt de tot, encara hi és l'olivera que el pare de Fàtima va fer plantar en senyal de pau entre els dos pobles.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.