Cinema
Un llibre recull la història de 400 sales d'exhibició
Cinemes que fan història
Els cinemes de les petites poblacions han estat el cos i l'ànima de la indústria d'exhibició a les comarques tarragonines
El llibre revela que la tasca benèfica al llarg de la història del cinema ha estat important
Amb el títol Historia de los cines tarraconenses. Un viaje de cine por la provincia, desde sus inicios hasta la actualidad, el salouenc Isaac López proposa fer un repàs del setè art des de la seva aparició, passant com a atracció itinerant de barraca de fira i, després, com a indústria, a través de sales estables, fins a les últimes sales de cinema supervivents als canvis tecnològics i d'hàbits d'oci.
La idea del projecte va sorgir arran de la presentació de la seva tesi doctoral, Cines: espejos socioeconómicos e instrumentos institucionales, el 19 de juny del 2009, amb la qual Isaac López va aconseguir un excel·lent cum laude.
L'obra recupera els noms de persones, cinemes, sales d'exhibició, projeccions, programes de mà, entitats culturals o cafès tarragonins vinculats al setè art, dins el context històric de cada moment. Com és el cas del Cine Moderno de Caseres (Terra Alta), que des del dia de la seva inauguració –l'1 de setembre del 1951– ha fet sessions de cinema de forma ininterrompuda fins a l'actualitat.
El llibre, que recopila més d'un segle d'història en 676 pàgines amb 975 fotografies, promet ser una obra de referència del setè art. López es va embarcar a la recerca comarca per comarca, municipi per municipi, cinema rere cinema, des de l'any 1897 fins al 2015, d'uns 400 cinemes, analitzant la seva data d'inauguració, tancament i ubicació. Sense tenir cap tipus d'obra de referència a la demarcació, López es va aventurar en aquest projecte que dedica sobretot a la seva mare, Rocío, a qui descriu com “una gran cinèfila i exemple de lluita”.
El cinema solidari
Per reivindicar el paper benèfic del cinema, López donarà un euro de la venda de cada llibre d'aquesta primera edició al Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona. L'autor recorda que la tasca social al llarg de la història ha estat molt important. Per exemple, cinemes com el Salón Moderno de Tarragona o el cinema Club Moderno de la Sénia –durant els anys vint i trenta– van fer moltes sessions benèfiques i els diners que es recollien es destinaven a ferits i malalts de la campanya d'Àfrica i a l'hospital de la Creu Roja. Durant la Guerra Civil, moltes sales van ser comissades per la CNT i molts cinemes van ser utilitzats com a vehicles de comunicació per arengar tropes per un i l'altre bàndol. L'arribada del cinema de Hollywood, amb les polèmiques Casablanca (1942) i Per qui toquen les campanes (1943), va marcar un punt d'inflexió en la indústria cinematogràfica. Amb l'arribada del franquisme, la indústria del setè art es va veure greument afectada per la censura.
La ciutat de Tarragona ha perdut “el ritual sociològic d'anar al cinema com un punt de trobada i festa, de fer cinefòrum, de conèixer la història i de gaudir d'una pel·lícula a la gran pantalla”, es lamenta l'autor del llibre, que es declara un apassionat del cinema analògic. Al mateix temps, López critica la vulneració de la propietat intel·lectual dels artistes, com a conseqüència de les noves formes de distribució. També reconeix que els nous models d'exhibició obliguen les sales a reconvertir-se per no desaparèixer. El llibre es posarà a la venda a totes les capitals de comarca a partir de la setmana vinent.
