La II Fira del Llibre Prohibit posa el dit a l'ull de la censura

Les llibreries no donen a l'abast amb els paquets de novetats que els arriben cada setmana, les biblioteques públiques són cada vegada més espaioses i endreçades, i a casa, qualsevol pot aclofar-se al sofà amb l'última novel·la d'èxit publicada a l'altra banda del planeta. Vivim, pel que sembla, en el millor dels mons editorials possibles. I de cop el guixot vermell del censor ens espatlla l'estampa. Estem segurs, per exemple, que els llibres de la nostra pròpia biblioteca respecten la integritat del text que va lliurar l'autor a la impremta? No hauríem de sentir-nos venturosos de poder llegir clàssics com el Diari d'Anna Frank o Alícia al país de les meravelles, avui encara prohibits a determinats països? Ben mirat, és quasi un miracle que hàgim pogut parafrasejar “el millor dels mons possibles” del Càndid de Voltaire, considerant que no només va figurar a l'infame Index librorum prohibitorum, sinó també a la molt més posterior llista dels llibres prohibits pel règim de Franco.

Per fer memòria que l'edició ha estat i continua sent en molts casos una àrdua conquesta ètica, Llagostera celebra aquest diumenge la II Fira del Llibre Prohibit, una trobada nascuda l'any passat a iniciativa de l'associació Can Toni de les Eugues i que va tenir prou èxit per establir complicitats amb el Born Centre Cultural de Barcelona. Aquesta segona edició, que inaugurarà a les 11 del matí la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, entre els estands situats a la plaça de Catalunya del poble, està dedicada a la censura, documentada a l'exposició Coram populo (“en públic”) al Casino Llagosterenc. La mostra permet resseguir alguns dels autors i les obres objecte de mutilacions o prohibicions al llarg de la història, i fa una especial atenció a les figures de Joaquim Carbó i Jaume Fuster, els dos escriptors que aquest any homenatja la fira. Tots dos van conèixer en pròpia carn, als anys seixanta i setanta, el zel malaltís dels censors, del qual el visitant podrà formar-se una idea precisa a través d'anotacions originals d'aquests obscurs funcionaris del règim cedides per la Biblioteca Nacional de Catalunya. L'exposició dedicarà també un espai, en col·laboració amb el PEN Català, a recordar molts dels escriptors que encara avui pateixen persecució per les seves obres i que són forçats a l'exili o la clandestinitat, i un apartat específic sobre la literatura infantil i juvenil, que tampoc ha pogut eludir la interpretació morbosa de la policia del pensament.

Com en l'edició passada, hi haurà parades de llibres prohibits o censurats al seu temps i activitats per a la mainada, a més d'una funció al Teatre Municipal sobre L'editto Bulgaro, a càrrec de La Calòrica; l'itinerari poètic de Núria Calella seguint Els quartos de la Virginia, i un concert de cloenda, també al Municipal, en què Rusó Sala, Gina Reyner, el Luis González Trio, Benisfri, la coral Xàntica, Mireia Algueras i Laura Ensesa interpretaran cançons censurades de tots els temps. Hi haurà, a més l' espectacle de creació de contes El gran llibre de les històries imaginades, patrocinat per la Fundació d'Antigues Caixes Catalanes i el BBVA.