Crítica
À.Q
Un ‘western' a partir d'Albert Camus
L'any 1954, quan es començava a gestar la guerra d'Algèria, Albert Camus va escriure un relat breu, titulat L'hôte, sobre un mestre pied noir que havia de prendre compromís a favor d'un Estat –França– que reprimia els algerians que havien lluitat anys abans a la Segona Guerra Mundial per alliberar França del feixisme. David Oelhoffen s'inspira en aquest relat curt per transformar-lo i fer un curiós western sobre el viatge d'un professor francès i un presoner àrab en el moment en què esclata el conflicte. Un film que mostra el moment en què el compromís ètic es troba dissociat del compromís polític. La pel·lícula, que podria ser com un western d'Anthony Mann a la manera de Colorado Jim, juga amb elements de gènere en mostrar els conflictes amb els natius, els colons francesos i la dificultat de trobar un lloc. Oelhoffen decideix canviar el personatge del pied noir, interpretat per Viggo Morttensen, per un professor d'origen andalús que ha nascut a Algèria. Al seu costat ens trobem amb un àrab –Reda Kateb– que ha de ser entregat a la justícia per haver intentat assassinar un dels seus veïns.
Oelhoffen filma la poètica del paisatge i apunta algunes coses interessants sobre el conflicte, sobretot quan estableix com els llaços d'amistat són marcats pels condicionants de raça. Progressivament, Oelhoffen s'aparta de Camus, dóna més importància al viatge i a la supervivència i transforma el final per donar-li una dimensió més melodramàtica. La pel·lícula està ben rodada i té un bon material de base, però no acaba d'encaixar les seves peces. Probablement, la temptació d'avançar cap al western acaba essent massa forta i el gènere dilueix tota possible lectura de caràcter polític o històric.