des del jardí
vicenç pagès jordà
Com ser feliç sense deixar de ser intel·ligent
Regaleu-lo
a amics i amigues que tenen al voltant de trenta anys, sobretot si duen una vida complicada, perquè també tenen dret a una estona de felicitat
Si ens assabentem que l'any 1978 algú va publicar un llibre titulat Happy all the time, el primer que sospitarem –perquè cada dia som més malintencionats– és que el títol incorpora o bé ironia o bé nostàlgia. En canvi, el que trobem a la novel·la de Laurie Colwin (1944-1992), que Libros del Asteroide ha editat amb el títol de Tantos días felices, són uns anys de pura felicitat contrapuntats amb lapses de dubtes negligibles.
Solem vincular els anys setanta al rock i les drogues, però de rock en el llibre no n'hi ha gens, i l'únic personatge que pren drogues és un llatinista simpatiquíssim. De sexe, n'hi ha com a totes les novel·les, només que aquí no és gens conflictiu, sinó un plaer més, un regal mutu que es fan els protagonistes. Tot i que s'ha comparat l'autora amb Jane Austen, amb Laurie Colwin les novel·les no acaben amb l'esclat alegre de la boda, sinó que la felicitat es prolonga molt més enllà, cosa que té més mèrit, sobretot si es fa de manera versemblant i en ple segle XX.
Els protagonistes de Tantos días felices són uns pijos de Manhattan que converteixen la seva vida en una obra d'art, ja que concilien intel·ligència, cultura, plaers i autoconsciència. Acostumats a tantes tragèdies centreeuropees, sobta veure com els protagonistes no utilitzen la seva energia per torturar-se entre si, sinó per trobar l'equilibri. Una vegada casats, la vida continua sense mentides, ocultacions ni infidelitats. Ingènuament, el lector desconfiat preveu una catàstrofe en les últimes pàgines, però topa amb un happy end enlluernador.
Tantos días felices és chick lit per a dones complicades –com ho són les protagonistes del llibre– però que mereixen un recés o un company o un llibre que estigui a l'altura. Repassem les protagonistes. Al seu pretendent, Holly li recorda una ciutat estat: forta, ben defensada i totalment autosuficient. Pel que fa a Misty, ella mateixa admet que és una dona difícil, però que val la pena. Tant elles com els seus enamorats, com el narrador i els secundaris, tenen sempre a punt rèpliques enginyoses, anàlisis brillants, escenes rodones. Una vegada casats, descobreixen que la vida s'ha tornat més senzilla. Beneïda Laurie Colwin, que ha escrit un llibre sa i fresc com un suc de pinya (i amb la mateixa dosi de crítica social). Regaleu-lo a amics i amigues que tenen al voltant de trenta anys, sobretot si duen una vida complicada, perquè també tenen dret a una estona –i a uns anys també, ai las!– de felicitat.