Xenismes

Un xenisme és un nom estranger difícil de traduir perquè designa una realitat cultural idiosincràtica. L'etimologia és clara, del grec xénos (estranger), un terme lamentablement molt conegut per culpa de la xenofòbia. Xenismes clàssics serien iglú o harakiri. La llengua catalana no hauria desenvolupat mai cap paraula per designar les construccions gelades dels pobles inuit o el suïcidi ritual dels samurais (un altre xenisme nipó, com kamikaze i karaoke). D'altres són més evanescents, com la saudade portuguesa, tan propera a la morriña gallega però tampoc tan distant del nostre enyor. Alguns diccionaris no es poden estar d'afegir exemples a la definició de xenisme. El DGLC, després de definir el terme com “Nom estranger que designa una realitat d'una altra cultura i que és difícil de traduir amb precisió”, en posa tres entre parèntesis: ikastola, geisha i condottiero. El DRAE, en canvi, ho defineix com “Extranjerismo que conserva su grafía original” i hi posa chalet. Cada cop fem servir més xenismes. Mengem falafel, cuinem amb wok i parlem dels paparazzi (plural de Paparazzo amb què Fellini va batejar un fotògraf que sortia a La dolce vita). Alguns xenismes ens arriben amb plurals irregulars, com els lieder operístics (plural de lied) o els talibans (fals plural assimilat, perquè en realitat el singular era talib i taliban ja n'era el plural). Una possibilitat interessant és imaginar futurs xenismes. Segons com, el terme hispanitat que alguns maldaran per fer circular demà serà aviat un xenisme tan allunyat de la nostra realitat cultural com l'Hispasat. A anys llum.