De Vilassar de Dalt al món

pisos per regal. La cobertura de cautxú fa la sensació que l'edifici hagi estat embolicat per regal. El vestit no té una vida infinita. Potser d'aquí a uns 20 anys caldrà canviar-lo per un de nou, però segons els estudis sortirà més barat que el que costa pintar la façana.

Del caràcter innovador de l'arquitectura catalana s'han escrit moltes ratlles al llarg de tota la història. Ara, les estridències i formes impossibles són cada vegada més habituals en els edificis civils del nostre país, però d'aquesta dinàmica, de moment, se n'escapen els pisos socials. Aquests edificis d'habitatges, que ara sorgeixen amb impaciència arreu de Catalunya, acostumen a ser de tall modern, però sobris. A vegades, un xic soviètics.

El mèrit de Can Sabatés, el bloc de pisos socials que va projectar l'arquitecte barceloní Arturo Frediani a Vilassar de Dalt combina dos aspectes poc habituals: innovació i baix cost. Per aquest motiu ha estat escollit per formar part de la mostra que des d'aquesta setmana s'exhibeix a la Cité de l'Architecture et du Patrimoine de París dins de la mostra Arquitectura Catalana 2004-2009. Es tracta d'un edifici diferent des de la seva base. Els materials emprats per a la construcció queden lluny de les habituals totxanes: l'estructura està feta d'acer i el revestiment –i això no ha deixat ningú indiferent a Vilassar– és de cautxú, com els pneumàtics. És per això, que el seu creador, Arturo Frediani, compara el procés constructiu amb el d'un automòbil. «Parts de l'estructura ja venien muntades en origen i a Vilassar de Dalt només calia acoblar-les», explica l'arquitecte. A més, «és el primer edifici d'aquestes característiques que s'ha recobert amb un vestit», afegeix en relació amb la cobertura sintètica, que li dóna aspecte d'«edifici tou».

Uns interiors diferents, amb unes sales d'estar que ocupen pràcticament la meitat de la superfície hàbil són altres elements de la seva marca identitària així com una volada que hi ha en un dels extrems del bloc. «Tres dels habitatges estan literalment penjats, però això ho vam fer per resoldre uns problemes del sòl», explica l'arquitecte. I és que en un dels extrems el terreny és extremadament dur mentre que en l'altre, on hi ha el voladís, el sòl és molt més tou.

Des que es va finalitzar l'obra, l'any 2007, l'immoble, que està situat a dalt de tot de la riera Targa, ha causat multitud de reaccions entre els veïns. Des dels que el troben impropi fins als que creuen que dóna una imatge de modernitat al municipi. La selecció per a la mostra parisenca, però, dota de prestigi el municipi. I és que a París comparteix espai amb 76 projectes més de l'arquitectura catalana més recent, entre els que destaquen la reforma del Museu Picasso de Barcelona (Jordi Garcés), el centre d'art Cal Massó de Reus (Núria Salvadó i David Tapias), l'edifici de Mediapro (Ferrater), el de Gas Natural (Miralles i Tagliabue) i la Fundació Alícia de Sant Fruitós de Bages (Lluís Clotet i Ignacio Paricio, Abeba Arquitectes). Abans de la capital francesa, l'edifici de Frediani ha estat exposat en altres ciutats d'arreu del món com ara Chicago, Estocolm i Berlín. Més enllà dels gustos, el que és innegable és que l'edifici de can Sabatés exporta el nom de Vilassar de Dalt a tot el món.