Quan el cinema és una festa

Una bona programació “amb uns preus molt ajustats”. Així descrivia Ventura Pons, fa 14 mesos, la nova proposta d'exhibició que oferien els renovats Cinemes Texas de Barcelona: entrades a 3 euros o menys, per veure pel·lícules de reestrena. El temps li ha donat la raó: ha aconseguit 164.000 espectadors durant el primer any, i en versió original subtitulada en català –un altre tòpic qüestionat.

Ventura Pons ha tingut la gosadia de posar en pràctica –i arriscar els diners– una tesi que defensa molta gent: que el cinema com a espectacle col·lectiu no ha mort, el problema són els preus massa alts, castigats per un IVA cultural del 21% que el ministre Wert ens va deixar de record, per les noves formes de consum cinematogràfic legal i per la pirateria –escandalosa al nostre país.

Una tesi que també ha demostrat la Festa del Cinema, organitzada per les federacions estatals d'exhibidors i productors, que aquesta setmana celebra ja la novena edició. L'octubre de l'any passat va arribar a atreure 2,2 milions d'espectadors i, tot i que el maig del 2015 va perdre públic per primer cop, la iniciativa demostra una salut envejable.

A Catalunya hi participen en aquesta ocasió 65 cinemes, que sumen un total de 578 pantalles, i a tot l'Estat, 353 cinemes amb 3.036 pantalles. Des de dimarts i fins avui s'hi poden veure pel·lícules a 2,90 euros, i les xifres provisionals apunten de nou a números de set xifres. Qui ho diu que el cinema en sales està morint? Quin altre espectacle col·lectiu pot oferir les emocions que ofereix el cinema per 3 euros?