Un museu a les palpentes

E l dia 11 de l'11 és especial per a l'ONCE, així que el responsable a Lleida d'aquesta organització, Domingo García, va decidir organitzar una activitat diferent, una visita al Museu de Lleida. El director, Josep Giralt, la va preparar curosament amb els conservadors i la restauradora. “Si es fa una visita adaptada per a cecs has de deixar tocar algunes peces o no tindria cap sentit.” Però, evidentment, això s'havia de fer seleccionant molt bé les obres que formarien part d'aquest insòlit recorregut tàctil. Un cop feta la tria, el tècnic del servei educatiu del museu, Miquel Sabaté, va dissenyar una visita adaptada en què les descripcions, el tacte i les olors havien de permetre a la vintena d'invidents que es van apuntar a la iniciativa fer un viatge en el temps. “Serà una experiència per als sentits”, assegurava poc abans de guiar el grup. A les dotze del migdia el vestíbul era ple. Molta expectació. Bastons blancs desplegats i tots molt atents a les indicacions. Primera parada: la Roca dels Moros del Cogul. Al Museu de Lleida hi ha una rèplica de la balma on hi ha pintada aquesta mil·lenària dansa fàl·lica. Miquel Sabaté en va fer una descripció minuciosa, però ells mateixos ho van poder veure amb els seus propis dits, ja que les figures van abandonar aquella cova artificial i se'ls mostraven com si fossin retallables. Va ser només el principi. Peces de sílex, monedes romanes, una gerra ibera i, fins i tot, la veritable espasa que portaven Indíbil i Mandoni, “que no era una falcata corba, ja que els ilergets usaven espases rectes, com els celtes”. El grup s'anava animant. “No ens imaginàvem que podríem tocar tantes coses: és fabulós.” Mercè Roig ja havia estat al museu “quan encara tenia una mica de vista”, però va ser ahir, sorprenentment, quan el va veure. “Com canvia quan t'ho expliquen!”, reconeixia. En arribar a l'època romana, el director del museu va repartir unes tovalloletes desinfectants. “Us deixarem tocar, molt excepcionalment, unes làpides amb inscripcions.” Les mans dels cecs, avesades a l'idioma dels relleus, no es perdien cap detall. El gran mosaic del Romeral d'Albesa, el baptisteri visigot de Bovalar... El grup de l'ONCE gaudia amb ganes de la visita. I això que encara quedava el festival d'aromes del món andalusí, que els van transportar a Les mil i una nits, i la descoberta dels escacs d'Àger (en aquest cas, una rèplica). Costa de veure que l'alfil és una trompa d'elefant –d'aquí ve el nom–, perquè nosaltres ens mirem les peces amb ulls contemporanis. El grup d'invidents, en canvi, ho detectava de seguida. També els va agradar poder tocar algun capitell medieval. Jaume Sans estava emocionat. Ell fa cinc anys que ha perdut la vista. “Ha estat com tornar-los a veure, una sensació increïble.” També van poder resseguir amb les mans un sarcòfag amb un cérvol gravat. “Fa poc vaig fer una visita amb nens de P4 i em van preguntar si era la casa del Pare Noel”, els va explicar el guia a tall de pista. Les pintures i els retaules no es podien tocar, però van poder fer-se a la idea de com eren amb taules de fusta llisa, cobertes de pintura i de pa d'àngel, perquè n'apreciessin les diferències. També van poder endinsar-se en les pintures de la Pia Almoina; Josep Santín va ser el voluntari que es va vestir de pelegrí amb tots els detalls: petxina, carabassa, capa, sarró... “Lleida formava part del camí de Sant Jaume i això a l'edat mitjana era com ser a la guia Michelin: atreia gent de tot el món”, els va explicar Sabaté. Tots aquests pelegrins enfilaven el carrer Cavallers fins a la Seu Vella per venerar la desapareguda relíquia del Sant Drap, el suposat sudari de Crist.

En arribar al Renaixement, una nova sorpresa: els magnífics tapissos de la Seu Vella. Són peces massa delicades per deixar-les tocar, però a la reserva del museu se'n conserven fragments que van permetre que els dits experts recorreguessin tot el delicat treball que hi ha al darrere.

Encara a l'antiga església de Sant Josep, al final del recorregut, Domingo García assegurava que no n'esperava tant, de la visita. “Ha estat espectacular. Tenir obres originals a les mans et fa prendre consciència de la història, del patrimoni que tenim tan a prop i que no coneixíem.”