cultura

Destil·lant entitats

L'antiga fàbrica de licors Calisay va passar a mans municipals l'any 1996 i es va reformar per convertir-se en un centre cultural

L'estructura original de l'edifici, amb xemeneia inclosa, es va conservar amb nous usos per a les entitats, l'escola municipal de música i l'emissora local en un espai que s'ha convertit en un punt de trobada

El Calisay s'ha convertiten un punt de trobada, un lloc cèntric on conflueixen diverses generacions

La xemenia, amb les lletres de ferro on es pot llegir licor Calisay, esvaeix tots els dubtes sobre el passat fabril de l'edifici. Tot i així, l'estil senyorial de tot el complex amb una torre amb mirador, finestrals, capitells de pedra una gran portalada i el pati obert desorienta a l'hora d'imaginar-se activitat industrial en aquest indret. Les instal·lacions eren la seu de les Destil·leries Molfulleda, que es va anar ampliant i reformant durant el segle XX per convertir-se en una de les fàbriques més importants del poble, on van arribar a treballar unes 150 persones. El negoci, però, va començar modestament quan el 1908 Magí Molfulleda va comprar una finca propera amb un antic molí de farina. El conjunt industrial s'anirà ampliant al costat dret de la riera, en un lloc estratègic a tocar de l'església i a pocs metres de l'edifici colonial del Xifré. Les reformes i ampliacions del conjunt es van portar a terme a la dècada del 1940, amb el reconegut arquitecte Cèsar Martinell.

L'any 1996 l'edifici del Calisay va passar a mans de l'Ajuntament, que va encarregar la rehabilitació per adaptar-lo com a centre cultural. El projecte va respectar l'estructura original de la fàbrica per distribuir els nous espais interiors. Així és com es reinventen tots els racons del Calisay, per donar nous usos, encabir les entitats i disposar d'espais per fer-hi actes culturals i socials. La petita sala on s'emmagatzemaven les bótes de fusta de licor es converteix aviat en sala d'exposicions que manté els arcs de pedra. L'espai on hi havia els alambins per destil·lar els licors l'ocupa un petit auditori i la gran sala per embotellar i etiquetar el famós licor és ara la sala polivalent on es fan molts actes de gran format, des de sopars populars fins a balls o concerts.

La gran nau que es manté amb l'encavalcada de fusta i la ceràmica decorada al sostre era el lloc de treball que ocupava per a moltes dones del poble, que encaixaven les ampolles a mà, tal com mostren les imatges del llibre Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995), publicat coincidint amb el centenari de la mort del fundador. En el llibre, el periodista Joan Celdran aprofundeix en els secrets de la fórmula per elaborar un licor que s'hauria exportat des de Malgrat de Mar i que contenia més de 120 herbes aromàtiques entre elles, la quinina calissaia que li donava el nom.

L'edifici que anys més tard es va ampliar per fer-hi oficines i una secció de perfumeria és la seu de moltes entitats que avui comparteixen espais. Ràdio Arenys també s'hi va traslladar fa anys, i va millorar les instal·lacions que tenia, al primer pis del mercat municipal. El Calisay s'ha convertit en un punt de trobada, un lloc cèntric on conflueixen diverses generacions. Tant hi ha els qui venen a l'Esplai de la Gent Gran com els que busquen trobar-se a l'Espai Jove.

A l'entrada, només passar la portalada es poden veure les bótes de fusta que es conserven de l'antiga destil·leria. És un dels llocs més visitats pels més petits, perquè hi descansa l'Arenyot, el drac d'Arenys a qui alguns deixen el xumet. Els geganters també tenen una sala reservada per guardar-hi els gegants i capgrossos.

Des del pati, on es fan activitats a l'aire lliure, es poden apreciar elements arquitectònics de l'edifici que la historiadora de l'art, Raquel Lacuesta, assenyala també al llibre. Són capitells de pedra artificial que decoren la portalada, balcons i finistres. Dels vitralls de colors, que es van malvendre als últims anys de la fàbrica, se'n conserva algun amb el dibuix d'un aranyoner, símbol de l'escut del poble. Els alambins es conserven intactes i algun llueix al mig de la rotonda que hi ha just a davant de la fàbrica.

Any de construcció: La fàbrica es va començar a fer el 1920. L'ampliació es va fer el 1940. Arquitecte César Martinell. Utilització actual Centre cultural, amb sales d'exposicions i sala polivalent. Seu d'entitats, de la regidoria de Cultura i de l'emissora municipal. Utilització inicial Destil·leria de licors. Adreça Rambla Pare Fita, 29-47.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia