Enyorat Pitxot

Si se'l coneixia poc, podia passar per l'amic servicial de Dalí que havia sacrificat el seu propi reconeixement per assumir “les rigorositats” de la voluntat d'un altre. Per als qui van tenir “el privilegi” de freqüentar el seu tracte, en canvi, Antoni Pitxot (1934-2015) era molt més que el principal garant de l'esperit dalinià; era per damunt de tot un home generós, serè i afable, culte i disponible, seductor, fascinant, d'una gran noblesa i elegància, però també irònic, incisiu, d'una murrieria molt empordanesa a propòsit per “desarmar els pedants i els maldients”. I, encara més, un “artista extraordinari” precisament per “la modèstia amb què va perseverar en una obra pròpia i singular”. No és estrany, doncs, que sigui “una persona tan extremament enyorada i estimada”, tal com va resumir-ho el director del MNAC, Pepe Serra, en l'acte d'homenatge organitzat ahir al vespre per la Fundació Gala-Salvador Dalí per homenatjar, sota la cúpula imponent del teatre museu de Figueres, el qui en va ser el director des de la seva fundació per designació expressa de Dalí.

“Si Josep Pla l'hagués conegut, li hauria dedicat un dels seus homenots”, va assegurar la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, que va recordar notòriament emocionada les estones compartides amb Pitxot i la seva infatigable curiositat: “Ha deixat una gran petja en tots nosaltres la manera com mirava la pintura, com transmetia la passió pels petits detalls. ‘Us ha d'interessar tot', ens deia sempre.” En canvi, no admetia cap alteració en el museu: “No s'ha de canviar res o, en tot cas, el mínim possible”, insistia en les reunions del patronat de la fundació, on sempre “representava la veu del seny”, tal com va remarcar amb un ennuec el president de la institució, Ramon Boixadós, que va rememorar l'estret vincle de confiança i amistat que sempre va unir els Pitxot i els Dalí. Davant la vídua, Leo Pla, i les seves filles, Carme i Antònia, va subratllar la importància de Cadaqués en l'imaginari de Pitxot, que “s'hi sentia com al cel”.

L'acte, en el qual l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, va evocar la relació de Pitxot amb la ciutat, i el director de La Vanguardia, Màrius Carol, la fidelitat a Dalí, es va fer coincidir amb la reunió anual del patronat, a la qual va assistir la infanta Cristina de Borbó, a més del seu advocat, Miquel Roca i Junyent. La trobada va servir per aprovar el pressupost de la fundació per al pròxim exercici, però continua pendent el relleu en la direcció del museu, ara per ara vacant, i la substitució de Pitxot també com a patró vitalici. Al gener, a més, expira la presidència de Boixadós, que ha anat renovant el càrrec cada cinc anys des de 1991 però, a punt de complir 88 anys, podria demanar el relleu.