Tornar on va començar

“Ja ho veus, torno on vaig començar”, can­ta­ven El Último de la Fila a Llanto de pasión. Tor­nar allà on van començar és pre­ci­sa­ment el que han fet Manolo García i Quimi Por­tet, que dri­blen l'anhe­lada reu­ni­fi­cació del grup amb His­to­ria de una banda (Auto­bi­o­grafía sónica), un festí en forma de capsa amb cinc CD. El llançament inclou dos dis­cos en directe gra­vats l'any 1995 durant l'última gira del grup, el pri­mer disc remas­te­rit­zat de Los Rápidos, el seu grup ante­rior, i els fruits del seu retro­ba­ment, aquest estiu, als estu­dis Music Lan d'Avi­nyo­net de Puig­ventós: Pien­sos Lue­go­e­xisto, nou disc de Los Rápidos, amb cançons d'estrena i la par­ti­ci­pació, a més d'ells, de Lluís Visi­ers (bate­ria), Anto­nio Fidel (baix i gui­tarra), Este­ban Martín Hirsch­feld (teclats) i Josep Lluís Pérez (gui­tar­res); Klo­ruro Sódiko, amb nous enre­gis­tra­ments d'onze temes de Los Bur­ros, el ter­cer dels pro­jec­tes que García i Por­tet han com­par­tit, i tres cançons d'El Último en versió 2015: Avi­o­nes pla­te­a­dos, Sara i la citada Llanto de pasión. El lot es com­pleta amb un lli­bre de 60 pàgines amb foto­gra­fies, lle­tres i arti­cles.

“Un dia, men­jant arròs amb en Manolo, la qual cosa fem periòdica­ment, li vaig dir de fer un disc barat amb Los Bur­ros i Los Rápidos. Ens en vam anar i me'n vaig obli­dar, però en Manolo, que és un home més d'acció –i jo sóc més místic–, va començar a tru­car a tot­hom”, explica Por­tet en un vídeo pro­mo­ci­o­nal rea­lit­zat després d'haver deci­dit no con­ce­dir entre­vis­tes per donar suport al llançament.

De tot el mate­rial, el segon disc de Los Rápidos és –segons con­fes­sen– el que s'ha fet de manera més “dis­tesa”. “Vam tenir un cert èxit amb El Último, però no es pot obli­dar que vam fra­cas­sar dos cops –recorda Por­tet–. El segon disc de Los Rápidos no el va voler la com­pa­nyia dis­cogràfica, tot i que tenia cançons magnífiques. Ara, de tot el mate­rial que hi ha en aquesta capsa, és el que hem fet amb menys pressió, ja que pots fra­cas­sar una ter­cera vegada i ningú no es quei­xarà. Hem apro­fi­tat pul­si­ons pura­ment ama­teurs, com ara tocar tots junts i no edi­tar gaire...”.

Els dos CD en directe, per la seva part, cons­ti­tu­ei­xen, dis­set anys després de la dis­so­lució del grup, el pri­mer disc en directe d'El Último de la Fila. “Ho vam gra­var [11 con­certs en mul­ti­pis­tes, emma­gat­ze­mats tot aquest temps al garatge de Por­tet] perquè, d'alguna manera, sabíem que aque­lla seria l'última gira”, admet García.

I, és clar, la pre­gunta del milió. És aquesta capsa un pri­mer pas per a un hipotètic nou disc d'El Último? “No es pot dir mai que no”, diu García. “Però tinc molt res­pecte al que va sig­ni­fi­car El Último de la Fila i fer-ho seria una mica un sacri­legi.”