De ruïnes a patrimoni

Demà es compliran 75 anys que Santa Maria de Poblet va recuperar la vida monàstica i que han permès que sigui el monestir medieval més gran del món habitat. Va ser un 24 de novembre del 1940 quan els quatre monjos italians Giovanni Rosavini, Tommaso Vona, Martino Marini i Giovanni Fioravanti van prendre possessió del monestir i van començar el camí no sols de la restauració material, sinó també, de la relectura de la regla.

Dissabte les sales de l'edifici declarat Patrimoni de la Humanitat van donar el tret de sortida a la commemoració, que es va fer amb una missa, una conferència detallant els moments clau del període de reconstrucció i la inauguració d'una exposició fotogràfica que testimonia aquest procés. “Duran tot l'any seguiran diversos actes commemoratius com jornades, concerts i propostes festives”, explica el prior del monestir, Lluc Torcal.

El monestir de Santa Maria de Poblet va ser desamortitzat el 1834 i va estar 105 anys deshabitat. L'abandonament del monument no sols en va comportar el deteriorament progressiu sinó també que fos objecte d'una contínua espoliació. Als anys 30 del segle passat el Patronat de Poblet, presidit per Eduard Toda i Güell, en va començar el procés de restauració, que es va veure reforçat amb la tornada de la comunitat de monjos cistercencs. Tot i amb això, explica Torcal, no va ser fins a la dècada dels anys 50 que el centre va estar en condicions. Per aquest motiu, l'aniversari és “un reconeixement als monjos que van restaurar Poblet” en unes condicions materials de vida que molts no haurien assumit.

Però la comunitat també valora la recuperació de la vida monàstica com “el retorn a unes formes de vida més pures, més autèntiques, més profundament benedictines i, per tant, també més evangèliques”. I mantenint la màxima que va establir Ramon Berenguer IV, quan va fundar el Reial Monestir el 18 d'agost de 1150, d'ésser “ferment de fe i civilització”. Segons Torcal, a partir d'ara el repte és consolidar la comunitat, que té 30 monjos, en el desenvolupament de l'ambiciós projectes Cosmos. La iniciativa es nodreix de tres eixos: l'ambiental, el social i el cultural. De fet, en el vessant ecològic, Poblet ja és un exemple de reducció del consum energètic i ús d'energies renovables. La seva experiència en l'estalvi elèctric, de combustible o aigua i recentment en els nous models d'aprofitament energètic ha estat un model que ha atret l'interès a la Confederació Empresarial de les comarques de Tarragona.

En l'àmbit social, explica el prior del monestir, en temps de crisi han augmentat el nombre de llocs de treball, que ha passat de 10 a 30. Han creat l'hostatgeria, que a part d'obrir les portes del centre a la societat disposa d'una escola de restauració en què joves de la comarca amb problemes d'estructura familiar tenen una via de reinserció laboral. A més, entre d'altres, el monestir és un espai de formació per a l'Escola d'Horticultura de Reus.

Finalment, l'últim eix és l'important repte d'habilitar un centre de visitants a l'entrada del monestir i la museïtzació de dos grans espais de l'interior: la sala del Dormitori dels Conversos i la de l'Abat Copons. Cal dur a terme aquesta empresa mantenint o augmentant les propostes culturals com ara el festival d'orgue, que es va acabar el mateix dissabte, i sempre, amb la voluntat que tots tres eixos conflueixin en aquest projecte global.