cultura

Cultura

Exposició a la sala Montsuar el dia 3 de desembre

Construir la democràcia

Ramon Maria Puig llega al Col·legi d'Arquitectes el seu arxiu, amb obres de 1964 a 2015

L'arquitecte assegura que la gran transformació de Lleida, de la qual va formar part, “la va propiciar la fi del franquisme”

Ramon Maria Puig estava una mica preocupat: “Voleu dir que no en fem un gran massa?”, preguntava ahir sense falsa modèstia. El juny de l'any passat va decidir que era hora “d'anar plegant” i, amb 75 anys fets, va contactar amb el president de la demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes, Víctor Pérez-Pallarés, per fer donació del seu arxiu particular. Un tresor. “La trajectòria de Ramon Maria Puig sobrepassa l'àmbit de l'arquitectura”, va reconèixer Pérez-Pallarés. Tant és així que el Col·legi i l'Institut d'Estudis Ilerdencs faran una exposició “molt sorprenent” d'aquest llegat. No en van voler avançar més detalls. Serà el dia 3 de desembre a la sala Montsuar de l'IEI. També es farà una publicació, així com un cicle de conferències que obrirà Rafael Moneo el 10 de desembre. Ramon Maria Puig es mostrava agraït però aclaparat. “Si, a Puig, l'hagués conegut Josep Pla l'hauria inclòs en la categoria d'homenot”, va sentenciar ahir la directora de l'IEI, Montse Macià. Un exemple: aquest mes ha fet 40 anys justos que es va presentar el projecte del Canyeret. “El tercer i definitiu”, va matisar. L'antic barri de cases humils a la falda de la Seu Vella donava pas a la creació dels Jutjats, un edifici que serpentejava el turó i va canviar l'sky line de la ciutat amb la construcció d'un ascensor popularment conegut com “el Toblerone”. Puig va signar aquest projecte amb Lluís Domènech i Carles Sàez. “La importància no era el que fèiem individualment, els grans canvis els propiciava la democràcia”, va subratllar. “El 1979, amb la constitució dels ajuntaments democràtics, hi ha un abans i un després” en l'arquitectura i l'urbanisme. “L'aprovació del pla general va ser clau.” I no tot eren grans obres. “M'agrada explicar el cas de Doctora Castells, a Cappont. Era un carrer de suburbi i amb una rambla central i uns arbres es va convertir en un espai urbà amable: va passar a ser ciutat.” Aquestes petites coses van ser tan revolucionàries, a la seva manera de veure, com el pla especial del turó de la Seu Vella.

Puig també ha estat una figura clau en el món de la cultura. “Això és perquè, amb la dictadura, les entitats havíem de suplir les mancances de les institucions.” La sala Gosé del Col·legi d'Arquitectes era un referent. “Com la Petite Galerie de l'Alliance Française, l'Esbart Màrius Torres i els Huracans.” Qui estava al capdavant de la Petite Galerie, Jaume Magre, és, al parer de Puig, l'autèntic artífex de la modernització de Lleida. “Va ser el regidor de Cultura del primer Ajuntament de Siurana i va fer una cosa importantíssima: crear estructures.” Per a l'arquitecte, més enllà dels grans esdeveniments i dels equipaments faraònics, cal crear unes bases que permetin el desenvolupament de la cultura. “Jaume Magre ho va fer creant el premi d'assaig Josep Vallverdú, l'Aula de Teatre, l'Escola de Belles Arts i tantes altres coses que li devem.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència