cultura

L'exposició de l'Any Xammar arriba al Santa Caterina

Comissariada per Joan Safont, reivindica la figura d'un dels periodistes més cosmopolites i clarividents dels anys trenta

El muntatge incorpora un documental sobre la seva vida

El peri­o­disme a base de decla­ra­ci­ons, rèpli­ques i con­trarèpli­ques que s'estila avui empal·lideix davant la soli­desa argu­men­ta­tiva, la gràcia de l'estil, l'obser­vació sagaç i l'humor intel·ligent amb què havien omplert pàgines i pàgines de diari els Pla, Gaziel, Sagarra o Xam­mar, aque­lla gene­ració dels anys trenta que seguien l'actu­a­li­tat, no des de la redacció, sinó a peu de car­rer o a a la taula del cafè, la seva pro­lon­gació social, i, si feia falta, dalt d'una tar­tana, un vagó de tren o un transatlàntic per donar compte, també, del que pas­sava a l'altre cap de món. Engi­nyo­sos, intrèpids i una mica vivi­dors, escri­vien en un català tan net i clar, que avui quasi fa l'efecte d'una llen­gua estran­gera. Dels grans mes­tres d'aque­lla gene­ració, als quals de tota manera secun­dava una cort magnífica (Just Cabot, Josep M. Pla­nes, Irene Polo, Fran­cesc Madrid), Eugeni Xam­mar (!888-1973) con­ti­nua sent el menys cone­gut, i això a pesar de la meritòria labor de recu­pe­ració impul­sada per Qua­derns Crema amb l'edició de les seves cròniques i, sobre­tot, les seves memòries (Sei­xanta anys d'anar pel món). La com­me­mo­ració, l'any pas­sat, del 125è ani­ver­sari del seu nai­xe­ment i el 40è de la seva mort va donar ocasió de tor­nar a rei­vin­di­car-lo amb una expo­sició que, impul­sada per l'Ajun­ta­ment de l'Amet­lla de Mar i comis­sa­ri­ada per Joan Safont, es va pre­sen­tar el setem­bre del 2014 al Palau Robert com el colofó d'un Any Xam­mar tris­ta­ment enfos­quit per les cele­bra­ci­ons espri­ua­nes. Avui, després de pas­sar per l'Espai Cata­lu­nya Europa de la Unió Euro­pea, el mun­tatge arriba a l'Espai Santa Cate­rina de Girona (17.30 h), on es podrà visi­tar fins al 27 de febrer.

El mun­tatge, que repro­du­eix un ambi­ent de tre­ball a mig camí de les velles redac­ci­ons de diari i les tau­les de la bibli­o­teca de l'Ate­neu, revisa la tra­jectòria de Xam­mar en deu àmbits que cor­res­po­nen a deu moments històrics dels quals va ser tes­ti­moni lúcid i com­promès, des de la Pri­mera Guerra Mun­dial a l'ascens del nazisme, la Rússia soviètica, la pro­cla­mació de la República o la Guerra Civil. L'expo­sició incor­pora també el docu­men­tal Eugeni Xam­mar, la ploma silen­ci­ada”, diri­git per Esteve Tei­xidó, que recons­tru­eix la tra­jectòria de l'autor a través d'entre­vis­tes a his­to­ri­a­dors, peri­o­dis­tes i per­so­nes del seu entorn.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.