cultura

El megalitisme, pendent de divulgació

A les comarques de Girona hi ha localitzats prop de cinc-cents monuments megalítics

La major part són a l'Alt Empordà

Es publica la primera guia del megalitisme de l'Alt Empordà

A les comarques de Girona –sumant-hi l'Albera nord, al Rosselló– hi ha documentats prop de cinc-cents monuments megalítics. Són els rastres dels pobles que es van establir en aquestes terres en el període neolític; monuments datats entre 5.000 i 2.200 anys abans de Crist. Els més coneguts i assequibles ja estan retolats i formen part de circuits de caràcter excursionista, però molts encara estan embardissats i aïllats enmig de la muntanya. La recent publicació de la Guia del megalitisme de l'Alt Empordà torna a posar a l'ordre del dia la importància d'un patrimoni excepcional, però que encara no està reconegut com a tal a la demarcació.

Més a l'Alt Empordà

A l'Alt Empordà (on es considera que hi ha una de les concentracions més importants d'Europa de monuments megalítics), municipis com Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses ja tenen circuits de descoberta megalítica. Però per Vicenç Armangué, autor d'aquesta guia, encara queda molt per fer al conjunt del territori per divulgar aquest patrimoni i considerar-lo un actiu més del desenvolupament cultural, turístic i econòmic del país. Una de les primeres tasques pendents seria conservar aquests monuments: conservar-ne els entorns més immediats, tenir-los nets i habilitar camins d'accés que en la majoria dels casos es poden aprofitar de camins molt antics. “El que hem de fer és socialitzar aquest patrimoni, donar-lo a conèixer”, diu Vicenç Armangué, posant l'exemple de la zona dels estanys i del Mas Baleta, al municipi de la Jonquera, on hi ha l'únic cromlec (conjunt megalític de forma circular), de l'Alt Empordà. Es tracta d'una àrea molt assequible i planera on fins i tot fins es podrien fer itineraris habilitats per a gent amb mobilitat reduïda, pensant en grups de l'Imserso. Són zones ideals per iniciar-se en el megalitisme.

‘Megaliturisme'

Però més enllà de la descoberta, l'autor d'aquesta primera guia del megalitisme apunta el terme megaliturisme. Aquest concepte ja havia estat plantejat en el marc de les jornades L'Empordà: el paisatge com a actiu econòmic. Es tractaria de concebre rutes, a semblança del
que s'està fent amb l'enoturisme, que permetrien involucrar la gent del territori, creant circuits als quals es poden incorporar cellers, restaurants i municipis. “Fer voltar gent és donar vida a tothom. Si a més se suma amb altres iniciatives és fantàstic. El que no pot ser és tenir aquest patrimoni tan desconegut com ara. Com més gent ho conegui més s'apreciarà”, conclou Armangué.

Una de les claus podria ser començar per la mainada. S'ha començat a posar en pràctica una iniciativa a les escoles de Llançà, fent excursions i sortides i ensenyant els més joves a descobrir i fer seu el patrimoni megalític que tenen a tocar.

VICENÇ ARMANGUÉ

“Comences localitzant-ne un i acabes enganxant-t'hi”

Vicenç Armangué és tècnic aparellador de professió, a Figueres, i es defineix com un aficionat al megalitisme. Però és l'autor de la Guia del megalitisme de l'Alt Empordà, que s'acaba de publicar. També s'encarrega del manteniment i l'actualització del portal www.megalitica.cat, en què un mapa interactiu recull els monuments megalítics coneguts al conjunt de les comarques de Girona i fins la Catalunya del Nord.

Com neix la idea d'aquesta guia?
Vam començar aquest projecte cap a l'any 2008, amb Modest Soy, ja que en aquell moment no hi havia pràcticament res. La cartografia estava sovint equivocada. Vam començar a treure el GPS i l'objectiu era aquest, fixar la localització d'aquests monuments, i acabes enganxant-t'hi.
Ara estan tots situats?
En principi estan tots trobats però encara se'n pot trobar algun de nou. Cada monument surt localitzat a la guia amb quatre sistema de coordenades (dues UTM, i coordenades decimals i geogràfiques). Portis el que portis a la mà, ho trobaràs, perquè passava que la gent es perdia buscant-los.
El megalitisme és present arreu de la demarcació?
La densitat de monuments que té l'Alt Empordà és impressionant. També a l'Albera nord, amb uns cent dòlmens en aquest espai. Una altra zona de concentració és l'àrea del Fitor, al Baix Empordà, i a partir d'aquí ja es dilueix una mica al que és la Selva, el Gironès, les Gavarres.
Per al public que no és entès no és fàcil reconèixer aquests monuments.
Poden ser no gaire evidents i sovint hi ha dubtes. Si hi ha dubtes els arqueòlegs fan estudis, excavacions si cal, abans de certificar-ho. Fa poc a la zona de la Jonquera es va trobar un monument que semblava megalític i Josep Tarrús, que és l'arqueòleg de referència que tenim, el va descartar, tot i que ho semblava.
Què falta descobrir del megalitisme?
Queda molt per descobrir. Els gravats, les inscultures em tenen molt intrigat. No se'ls ha fet gaire cas, ara es comença. Per mi es tracta d'un llenguatge que no sabem interpretar, caldria que algú ho estudiés en profunditat.
El portal megalitica.cat és el complement de la guia?
Tot i ser embrionària és una eina que agrada molt. El web té visites d'arreu del món. Està preparat per a tres idiomes més. Quan pugui trobar patrocinadors l'ampliarem.

Estructures al descobert

El que veiem avui del dolmen és només l'estructura. Originalment estava tapat per un túmul, un apilonament de terres i pedres per protegir-lo. En el dolmen original només es veia l'entrada, tapada per una llosa. Observar l'estructura és més visual, ja que si estiguessin intactes només veuríem amuntegaments de terra, tot i que alguns –pocs– encara s'han descobert d'aquesta manera, a partir d'un bony de terra sospitós. Els dòlmens s'utilitzaven com a sepulcres després de la cremació. Es cremaven els cossos i es feia una selecció dels ossos més importants (cranis, fèmurs), que es dipositaven en el dolmen. Les cistes són caixes bàsiques, tapades amb lloses, sepulcres d'una persona o màxim una parella. Els dòlmens i sepultures de corredor són com panteons familiars amb enterraments successius i s'associen a una tribu. Es considera que cada grup dolmènic podia anar associat a un territori i un antic poblat situat a proximitat, però només s'ha trobat en pocs llocs, com Palau-saverdera i Roses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.