Mariscal connectat

Quan el concepte d'emprenedor no estava tan ben vist com ara en determinats sectors artístics, Javier Mariscal va trobar la manera de comercialitzar el seu univers amb productes que anaven des de la roba de cortines fins a les vaixelles, passant per la imatge gràfica i l'interiorisme del que als anys vuitanta es va anomenar bars de disseny. Ara, no s'amaga que la crisi l'ha tocat de prop i que necessita fer front a les despeses que té pendents de l'Estudi Mariscal. Un dels recursos que ha trobat per eixugar deutes i alhora no deixar d'investigar, experimentar i divertir-se es la creació de retrats personalitzats. L'artista valencià ha creat el web portraits.mariscal.com en què, per 140 euros, es pot aconseguir la interpretació de Mariscal de la foto que se li envia. La tècnica i, obviament, el resultat, és digital. Però el traç conserva un esperit analògic tot i que l'obra la realitza Mariscal a la seva tauleta.

I és aquesta dualitat entre la modernitat i el classicisme el que mou el treball de Mariscal, com es pot veure a l'exposició que presenta fins a final de mes a la galeria Ignacio Lassaletta de Barcelona (Rambla de Catalunya, 47), on es presenten pintures, escultures i dibuixos de diferents èpoques, com els que va fer per a la pel·lícula Chico i Rita, que demostren que la singularitat del traç de Mariscal recolza en una sòlida visió del dibuix. “He estat sempre un posseït pel dibuix. A casa meva no em deixaven dibuixar als quaderns, que consideraven que servien només per escriure, i jo anava buscant qualsevol paper per dibuixar, ja fos paper higiènic El Elefante o en el marge de fulletons publicitaris que li arribaven al meu pare, que era metge. El dibuix era la meva manera de comunicar-me amb el món”, explica l'artista, que reconeix que no va ser fins de ben gran que va prendre consciència que era dislèctic. La dislèxia encara el va empènyer més a utilitzar el dibuix com a llenguatge quotidià.

A la mostra també s'hi poden contemplar pintures que demostren fins a quin punt Mariscal és un gran amant dels gèneres clàssics com ara el retrat, el paisatgisme –amb els boscos de pins d'aire tan mediterrani– i els bodegons. En aquest darrer cas, Mariscal dóna el seu toc transgressor, i els plats que representa encara estan a la pica esperant un bon rentat; un respecte al barroc, però saltant-se totes les seves convencions. També queda palesa la interiorització dels corrents artístics. En una de les obres, la anècdota de l'amuntegament de cadires en una terrassa de bar podria ser ben bé una composició constructivista. Com a curiositat, a la mostra s'hi exhibeix un acrílic de Cobi que va servir per la realització d'un segell de Correus.

En aquesta mostra antològica també hi ha un racó per a l'escultura. Botella y copa, Pájaro, Conejo i especialment Chevrolet mostren com la marcada bidimensionalitat de l'univers de Mariscal, quan passa a les tres dimensions, continua donant la sensació que tot està fet en un sol pla. El Chevrolet potser és la peça que és més singular, de fet, sembla un dibuix en l'espai pres de les divertides historietes protagonitzades pels Garriris, dibuixada als anys setanta.