‘Catxiporra' a la intel·ligència

Es veu que no. Toni Rumbau responia a aquest diari el 2011 que “ser titellaire dóna llicència per parlar de tot”. Avui, segons quin jutge ho interpreti es veu que no: la llibertat d'expressió està en entredit. El cas és sonat. En motiu del Carnestoltes, l'Ajuntament de Madrid va contractar una companyia de titelles, Títeres desde abajo, que feia una paròdia dràstica (amb més o menys encert, això que ho decideixi cada espectador) amb un joc de paraules Del Gora ETA va traslladar-ho al Gora Al-KaETA. L'escarni va córrer com la pólvora. Se'ls condemna a enaltiment del terrorisme i se'ls envia a la presó sense fiança possible. Encara hi són.

Cal dir quina és la tradició del teatre de catxiporra? Els agents de la Policía Nacional, el fiscal o el jutge no sap quin és el paper dels còmics, tradicionalment? No sap que la cultura, sovint, busca en la provocació un espai en el que construir societats més travades? Cal recordar que detenir uns actors que fan sorna dels relats que genera el Poder (sigui judicial, executiu o legislatiu) és posar-se del costat dels que assassinen els ninotaires de Charlie Hebdo? O sigui que, prohibint donen la raó als terroristes. El terrorisme ha estat, repetidament, element per laminar llibertat i drets, per una pretesa seguretat.

Al despropòsit, el sector ha reaccionat ben de pressa. Dilluns, la sessió de Catalunya d'Unima (Unió Internacional de la Marioneta) publicaven un manifest en què es rebutjava l'empresonament dels dos titellaires després de ser detinguts durant una funció de l'espectacle La Bruja y Don Cristóbal. Unima considera que l'únic error pot ser haver decidit programar aquella funció per a aquell públic “però això no justifica la tergiversació a la que han sotmès l'argument de l'obra, convertint la sàtira política en enaltiment del terrorisme”. També denuncien el “linxament mediàtic” que “espanta per la seva virulència”. El menyspreu a la llibertat d'expressió queda evident després d'unes delirants detenció i ingrés a la presó (reservat segons la legislació a casos molt concrets). Per tot això, clou el manifest, “reclamem la seva immediata posada en llibertat i l'aixecament dels càrrecs pels quals han estat acusats.”

Toni Rumbau, titellaire gràcies al seu exili al Portugal fugint del jou franquista (precisament) i on van fundar la companyia Fanfarra, director del Teatre Malic (1984-2002), i comissari de l'exposició Figures del desdoblament al Centre d'Art Santa Mònica (conjuntament amb Anna Valls, del Museu de les Arts Escèniques) ha promocionat una recollida de signatures. En tres dies, freguen les 1.500 firmes vinculades tant a la cultura com als mínims drets socials. Dilluns, el director artístic del TNC, Xavier Albertí, advertia en la presentació d'El professor Bernhardi preguntat sobre la qüestió que “els titellaires tenen la responsabilitat de posar el dit a totes les nafres possibles”. També l'actor Manuel Barceló es va sumar a la condemna: Si el jutge creia que aquella acció significava l'enaltiment del terrorisme “s'està vivint una situació en la qual el poder judicial està en mans de la política. El teatre té el deure de provocar el debat entre els espectadors i l'artista”.

Lleida, un municipi en què hi sovintegen les companyies de teatre professional d'aquesta disciplina, influenciat pel Centre de Titelles de Lleida i el seu festival va fer força ahir al migdia, a la delegació del govern: “La llibertat d'expressió és un dret fonamental i no estem disposats a què se censuri la sàtira ni la ironia” perquè “què seria de l'artista sense elles?”.. En aquest sentit, “la salut democràtica d'una societat es pot mesurar a través de la capacitat d'acceptar i tolerar fins i tot allò que no ens agrada, per això, la llibertat d'expressió ha d'estar per sobre d'interessos polítics”, defensen en un comunicat.Ahir s'hi sumaven a la denúncia des de l'Associació d'Empresaris de Teatres de Catalunya (Adetca) i l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.

Fa unes setmanes, Albert Boadella blasmava contra una companyia perquè havia transformat l'Ubu roi (que ell versionaria en Ubú president per acarnissar-se amb el llavors president Jordi Pujol) en un espectacle en que el director del Teatro d'El Canal hi apareixia a la diana: Ubúadella. Se'l va convidar a veure l'obra i no hi va assistir. Tancant la temporada, es va fer una xerrada sobre el cas de La torna (presó per a membres de la companyia que es declaraven autors col·lectius mentre Boadella fugia a França) i algú li va gravar tota l'entrevista. Aquest material va ser suficient per blasmar al director i a la companyia Gataro que va publicar, en la web d'Els Joglars, quan ja no és el director (té tot el dret a dir el que vulgui i la companyia a penjar-li l'article però diu poc de la intenció de relaxar les relacions entre Boadella, Els Joglars i Catalunya). La intel·ligència ha marxat de vacances?

Avui, la porra del poder de la dictadura és més sibil·lina: censura la denúncia per via judicial a una companyia de pega, de catxiporra.