Un centre per educar

Al setembre del 1934 el marquès d'Alella, Fernando Fabra i Puig, va cedir les escoles Fabra al municipi, segons un acord que signat amb l'alcalde, José Aymar i Puig. El Marquès, però, va posar la condició que entregava l'edifici “a perpetuïtat a la població, sempre que fos destinat al degut fi d'instrucció”, ressalta l'acord firmat en aquella època.

Un any abans, el 1933, el marquès d'Alella li va encarregar la construcció de les escoles Fabra, un edifici de tres plantes, a l'arquitecte mataroní Josep Goday, que ja havia edificat diversos centres educatius per a l'Ajuntament de Barcelona. Tot i la seva trajectòria noucentista, en aquest recinte Goday aplicà els principis arquitectònics del moviment racionalista per donar un aire de modernitat i d'ordre.

Després de les vacances del Nadal, al gener del 1935, les escoles Fabra van obrir les seves classes i van arribar els primers alumnes. Com relata el professor Bernardino Soriano, el primer mestre d'aquest centre educatiu, al començament només hi havia 7 alumnes que tenien una mitjana d'edat de 10 anys. Al cap de poc, però, ja hi estudiaven 40 nens i unes 30 nenes. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Soriano va marxar al front.

A les escoles Fabra l'educació era pública, laica i els nens compartien les classes amb les nenes. Tot això, però, canvià amb dictadura franquista, durant la qual les aules van passar ser separades per sexe i en van castellanitzar el nom.

De mica en mica, Alella anava augmentant la població i aquest recinte anava quedant petit. Finalment, el 1984 van inaugurar l'Escola del Bosquet, que tampoc era prou gran per poder acollir tots els alumnes. Per això, els estudiants de cinquè i sisè continuaven cursant els estudis a les escoles Fabra. El 2013 el recinte va deixar de tenir alumnes de primària.

Una de les persones que va estudiar en aquesta escola, precisament, és Anna Alfaro (ERC), regidora d'Adolescència i Joventut. “Aquest edifici sempre havia estat l'escola del poble”, relata Alfaro. Per això, a l'Ajuntament se li va buscar un altre ús que mantingués l'esperit educatiu per complir el contracte acordat amb el marquès. Actualment és l'Espai jove.

En la planta baixa hi ha el Punt d'Informació Juvenil, per assessorar els joves que es volen emancipar. Al primer pis s'hi concentren les activitats per a adolescents, de 12 a 16 anys, i els joves, de 16 a 30 anys. En aquest pis hi ha una aula on van a fer els deures i una sala d'esbarjo amb sofàs, un futbolí, una taula de tennis de taula i jocs de taula perquè els joves gaudeixin del seu temps lliure. Per als adolescents hi ha tallers de hip hop, Instagram i ioga, entre d'altres, i per als joves, se'n fan d'anglès, d'anàlisi de futbol i d'iniciació a la cervesa.

A la segona planta hi ha un espai dedicat a l'educació que inclou l'Escola per a Adults i el Programa de Qualificació Professional (PQPI) d'auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic.

A l'edifici també hi ha l'esplai, una sala per a les entitats que volen organitzar actes i una sala polivalent on, antigament, hi havia el laboratori, recorda Rosa Carreras, directora de la biblioteca municipal Ferrer i Guàrdia, que també va ser alumne de les escoles Fabra.

“Si abans hi havia una educació formal i pautada, el fet que ara no sigui tan formal entra en un món més ampli i amb més amplitud de mires, perquè la població segueixi formant-se”, destaca Carreras.