El Dràcula d'aquesta nit

És comprensible que la traducció d'aquest assaig aparent sobre la novel·la de Bram Stoker sigui l'exercici d'un alumne de la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic “a partir d'una assignatura [...] en la qual em demanaven traduir 100 pàgines d'un llibre en anglès no traduït al català ni al castellà”, com confessa l'autor en un blog. Consideri, si no, el lector, si en una altra situació li acceptaria “cortejar” per “festejar”, “recent casats” per “nuvis”, “malicia” per “malícia”, “al llarg d'una camí” per “al llarg d'un camí”, “F.W. Mirnau” per “F. W. Murnau”, “malfiar-se” per “malfiar-se'n”, “cognom” per “renom” o “sobrenom”, “enfrontament” per “trobada”, “el qual” per “que”, “1978” i “1980” per “1897” i “1890” repetidament, anglicismes tan innecessaris com la pronominalització dels subjectes o totes les citacions de la novel·la referenciades a una edició anglesa, com si no tinguéssim en català, si més no des del 1984, una traducció prou decent on poder-les constatar.

El lector m'haurà de dispensar si ignoro la poderosa raó que hi pot haver al darrere d'un tal provincianisme, però l'acceptació habitual del peix al cove, del més val el bou d'un exercici mal corregit que la bèstia grossa d'un assaig essencial que no es tradueixi, m'intriga.

Vegem, doncs, el valor d'aquest estudi que no puguem trobar a la Viquipèdia o en qualsevol altre racó guguelià on l'estudiant o l'interessat pugui adreçar-se; aquí, al cèlebre rincondelvago.com espanyol radicat a Salamanca, i a l'anglofília circumdant, en espais semblants com l'enotes.com operat des de Seattle, Washington; perquè cal saber que el mèrit d'aquest llibre és que es recomana a les facultats universitàries. I això té una influència cabdal a l'hora d'avançar els criteris que en un futur immediat establiran els valors de les nostres obres literàries.

El llibre és un compendi de diverses perspectives a partir de les quals es pot llegir el Dràcula: des del vessant del simbolisme religiós i sexual, sobretot, però també amb alguna ullada a l'al·legoria política i social, preferentment victoriana. Potser per això va rebre l'atenció de l'assaig del professor de la Universitat de Tennessee, Jimmie E. Cain Jr.: Bram Stoker and Russophobia. Evidence of the British Fear of Russia in Dracula and The Lady of the Shroud.

La lectura ideològica, temàtica, psicològica i biogràfica ens remet als comentaris de text de batxillerat dilatats, pel que es veu, als estudis universitaris bàsics o primaris. Des d'aquesta perspectiva, el llibre guanya, perquè deixa de ser un assaig per convertir-se en un aplec de punts de vista des dels quals el client universitari pot elaborar un treball de manual del Dràcula suficient per adquirir un títol fastfood dins d'uns terminis impensables.