Química i societat

La química com a eina transformadora es remunta a la invenció del foc, que va permetre les primeres transformacions químiques, com la cocció dels aliments i l'obtenció de pigments i metalls. D'aleshores ençà, el nombre de productes d'origen químic que utilitzem ha crescut exponencialment. En general, però, en tenim una concepció contradictòria, com una ciència generadora de productes de gran utilitat i al mateix temps contaminant. Una de les maneres d'entendre-la en tota la seva complexitat és través d'una anàlisi històrica i filosòfica, que l'entronqui amb les necessitats i els desitjos de les persones. Això és el que han fet Bernadette Bensaude-Vincent i Jonathan Simon a l'assaig Química. Història d'una ciència impura.

Bensaude-Vincet és professora de ciència dels materials a la Universitat de París i Simon es professor d'història de la filosofia a la Universitat de Lió. La seva proposta, però, va molt més enllà d'una simple reflexió sobre la imatge de la química. És una contribució a la filosofia de la ciència que permet entendre i reflexionar sobre els avenços de què gaudim actualment, a partir dels seus orígens i amb visió de futur.

La crítica ecologista a la indústria química és tan extrema com la posició que defensa aquesta indústria. La diversitat d'interessos dificulta una entesa empàtica entre aquestes concepcions contraposades. Però sense l'empatia la vida social seria impossible. La sociologia i la psicologia, com també la biologia i l'antropologia, ho constaten amb els seus estudis. Durant molt de temps s'ha dit que la biologia ens empeny a la competència i l'egoisme, i que l'empatia és un bé cultural. Tanmateix, ara se sap que també té una base biològica, però això no treu que sigui una característica que es pot educar. I sens dubte cal fer-ho. Anna Carpena, especialista en educació socioemocional, ens explica com a L'educació de l'empatia és possible. La seva proposta és simple i efectiva: per fer créixer l'empatia dels infants cal fer-ho des de l'empatia i el respecte. I el procés comença amb la construcció d'un entorn capaç de donar respostes a les necessitats de la infància, entre les quals les relacionades a l'aprenentatge, el joc, l'aferrament afectiu i la natura, sense estalviar les abraçades ni les carícies.

Amb empatia la societat és un lloc millor on desenvolupar-se. Però sovint no és fàcil comprendre les dinàmiques socials. Per entendre-les ens caldria una “guia de supervivència per interpretar la realitat que ens envolta”. Això és el que ens ofereix Clàudia Vallvé, sociòloga especialista en tècniques d'investigació social qualitativa, a La mirada sociològica, un llibre que ens descobreix els conceptes clau, les eines i les tècniques que empra la sociologia per estudiar i interpretar una realitat social complexa i en evolució constant que, en darrer terme, és un mirall de la diversitat d'interessos de les persones. I, un cop fet això, ens apropa a qüestions tan rellevants com per exemple la dels condicionants econòmics que determinen l'èxit professional; l'equitat en el repartiment de les tasques de la llar entre homes i dones; fins a quin punt comprar i consumir poden ser vies per combatre la insatisfacció; per què a vegades una mateixa dada sociològica pot ser utilitzada de maneres molt diferents segons qui l'expliqui, i un llarg etcètera d'altres qüestions absolutament vigents i transcendents.