Judy Wajcman. Conversa amb...
Sociòloga. ada castells
“Per què no posen una àvia a dissenyar un mòbil?”
Encara que sembli estrany, la sociòloga australiana Judy Wajcman no va ser els dies 22 i 23 de febrer a Barcelona per participar en el Congrés Mundial del Mòbil, sinó que va venir convidada per impartir la conferència El temps en l'era digital al CCCB. Hauria estat bé que els agents de la indústria tecnològica l'haguessin escoltada, sobretot si no han llegit el seu últim assaig: Pressed for Time: The Acceleration of Life in Digital Capitalism. Si més no, gràcies a la coincidència de dates, la catedràtica de la London School of Economics va fotografiar pel carrer un cartell que deia: “De mitjana triguem 90 minuts a respondre un mail i 90 segons a respondre un missatge.” Es tracta d'un exemple més per a la seva campanya per deixar de banda l'obsessió per la velocitat i fer un ús més intel·ligent de les noves tecnologies. No pot ser que en l'època en què tenim més temps –més vacances, menys hores a la feina, més anys de vida...– sigui quan més angoixats estem pel rellotge.
A la pel·lícula ‘El capital', de Costa-Gavras, hi ha una escena en què el gran financer regala pantalletes a tots els seus nebots perquè no assisteixin a les converses crítiques de la família. Considera que hi ha un motiu polític pel qual tinguem cada cop menys temps per pensar?
No. No crec que mai hi hagi hagut temps per llegir, pensar, analitzar... Tendim a una idealització del passat i jo no sóc nostàlgica. De fet, tenim més temps lliure que mai a la vida havíem tingut i també hem de tenir en compte que vivim més anys, però, en canvi, hi ha la paradoxa que tenim la sensació que no tenim temps per a res. És més una qüestió d'organitzar l'agenda que de falta de temps real. El dia ha tingut sempre 24 hores. Això no ha canviat.
Però ens passem el dia gestionant ‘mails' i ens aclapara el marasme d'informació!
No ens podem queixar de la facilitat a obtenir informació. Crec que, en el fons, el problema de molts professionals han estat les retallades, que t'obliguen a fer moltes tasques que abans no tocaven. La feina hauria d'estar més repartida. Hi ha gent que no pot tenir ni un minut de relax i molts, com passa al teu país, que no tenen feina.
Ben vist. Un dels seus camps de treball ha estat el feminisme en la tecnologia. Si les dones estiguessin més presents en aquest sector, què creu que canviaria?
Aquests dies, l'hotel on m'estic és ple de joves participants en el Congrés Mundial de Mòbil, sobretot homes d'un mateix perfil. Hi ha molt poca diversitat en aquesta indústria i això determina la manera com és. Tampoc no hi ha gent gran i t'asseguro que si posessin una àvia a dissenyar un mòbil se'n sortiria prou bé. No és tan difícil. Es tracta que tingui les prestacions que necessitem realment. La velocitat no pot ser l'única exigència tecnològica.
Què hauríem de fer per gestionar el temps d'una manera més saludable?
No crec que sigui una elecció individual. No és qüestió d'anar a un balneari sense cobertura com a teràpia familiar, sinó de canvi de polítiques col·lectives que permetin que la tecnologia jugui a favor de la nostra qualitat de vida.
També és una qüestió de canviar de costums. Ara es considera de mala educació que no responguis un ‘mail' en menys de mitja hora o que no ‘retuitegis' alguna cosa que és del teu interès.
Doncs ja hi ha empreses que no permeten enviar mails els caps de setmana, precisament, per canviar aquestes conductes. Sempre han de ser decisions col·lectives perquè actuant individualment l'únic que un aconsegueix és aïllar-se.
I no es tracta d'això, és clar.