“La poesia és un art que no desapareixerà mai”

Tenim l'honor de ser aquí (en Rafel i jo) perquè ens hi va convidar l'Ajuntament de Premià de Dalt. És un teatre molt bonic i un espai força íntim. El que intentem oferir en l'espectacle és una conversa amb el públic i és agradable fer-ho en un espai com aquest.

No, cada vegada que dic que ho faré penso que és un error brutal [riu]. Ara seriosament, penso que és un bon moment per establir una conversa a tres bandes i compartir els sentiments amb el públic.

La poesia és un art que no desapareixerà mai, sempre hi serà. A un poeta no li paguen el que cobra Lionel Messi, evidentment, però mai ha estat així. Molt poques excepcions hi ha en la història de la literatura en aquest sentit. Sí que hi ha novel·listes que tenen la sort que els paguin molt, i no sempre per treballs massa interessants, per cert... Però tant els poetes com els escriptors en general no guanyen gaires diners. La poesia és una altra manera de comunicar. El que m'agrada a mi és el fet que el teatre és diferent del cinema perquè actues en directe i passa el que ha de passar, amb els errors inclosos, i hi ha una connexió immediata amb el públic. En el cine o a la televisió sempre es pot recórrer al muntatge o fer una altra presa. En poesia, és una cosa més personal.

Les coses que més m'interessen a mi són les quotidianes. Els fets normals, el dia a dia... Sota aquests pensaments hi és tot. Per mi, les petites coses de la vida són molt interessants.

No hi penso, en això [riu]. Jo ja feia recitals de poesia als anys 80, molt abans que fos conegut com a actor. Després del Senyor dels anells encara em venia a veure més gent, és clar! I si feia una exposició de fotografies s'omplia de gent, quan abans de la trilogia només hi venien sis persones.

Per mi totes elles estan vinculades. Són una sola cosa: compartir el que un veu, sent, pensa i recorda. Per exemple, en la meva actuació llegeixo poemes actuals o alguns que vaig escriure fa anys. Cada vegada que els llegeixo surten d'una manera diferent. Però sempre recordo on i com va sorgir el poema en qüestió.

Interpretar Aragorn a la gran pantalla m'ha donat més oportunitats. M'ha permès treballar amb directors que volien posar en marxa produccions complicades de finançar però també serveix per a altres coses. Per exemple, que et vinguin a veure al teatre Romea o a Premià de Dalt en un recital de poemes. Si la gent et coneix perquè has fet una pel·lícula o perquè ets músic vénen a veure't. És així.