Argúcies literàries

Després de sis anys de silenci tornen els bessons que van debutar en fa deu a Un crim imperfecte, el bateig de Teresa Solana en el gènere negre literari. Es tracta d'uns detectius aficionats que, a part de la sang, no tenen res en comú. Eduard, el narrador, és un empleat de banca ben casat i pare de família, bastant depressiu i que accepta treballs d'investigació per reforçar la seva economia. En contraposició, el seu germà Borja és un bohemi ben escurat de butxaca que té deliris de grandesa i viu de relacionar-se amb la jet set barcelonina. Una parella d'investigadors d'estar per casa que han aconseguit desxifrar assassinats i delictes en les seves novel·les anteriors amb una destresa desconcertant. Tot ben amanit amb un humor irònic, tirant a sarcàstic, amb l'afegit de crítiques socials ben profundes.

D'entrada, el relat ja és sorprenent. Després d'una cita inicial d'un gran savi que aconsella evitar els prefacis quan s'escriu un llibre, l'autora en fa un, de prefaci, ben divertit, per plasmar la vida i miracles dels dos detectius. Immediatament després apareix, en lletra cursiva, la situació desesperada que viuen els bessons en el moment més àlgid de la història. Ben lligats de mans i peus, en un soterrani fastigós i retinguts per dos quinquis que estudien la possibilitat d'eliminar-los.

La història s'inicia quan Borja anima el seu germà a assistir a una recepció d'alt voltatge al Palau de Pedralbes. Els amfitrions són el multimilionari nord-americà Robert Davis i la seva esposa, Samantha, arribats amb jet privat a Barcelona. Vénen a anunciar el casament de la seva única filla amb l'hereu d'una família de carnissers de Puigcerdà, que fa d'investigador mèdic als Estats Units. Una boda amb centenars de convidats de tot el món, que s'ha de celebrar amb la màxima ostentació i sumptuositat uns mesos després. El gran acte social de prometatge es fon quan el consogre de Robert Davis cau fulminat després de prendre un còctel en l'aperitiu de la recepció. Eduard i Borja eren ben a prop per adonar-se que no es tractava d'una afecció natural aquell incident que fa suspendre la recepció.

Els Mossos reclamen l'ajut dels dos bessons quan l'autòpsia revela que el pare del nuvi va morir per la ingesta de poloni-210, el mateix material radioactiu amb què va ser enverinat l'espia rus Alexander Litvinenko. Però la investigació es complica quan la primera sospitosa és l'amant de Borja, l'única persona que havia entrat al recinte sense invitació. Una dificultat afegida al fet que es desconeix qui podia disposar de poloni-210 a Espanya, un país sense investigació nuclear.

Les facultats detectivesques dels bessons, afegint-hi algunes pistes casuals, ajuden a desfer el nus de tot plegat, vivint unes quantes situacions al límit. Especialment, la de les pistoles que apuntaven a l'inici de l'obra als caps dels detectius en el soterrani del capo més potent de la Mina.

Amb un llenguatge directe i sense embuts, calcat del que es parla als carrers barcelonins, i amb amenitat i prou sentit de l'humor, l'autora s'inspira en el gènere negre mediterrani, que aprofita la sang, les revenges i els delictes per fer reflexions profundes sobre l'amor i el sexe, les desigualtats econòmiques i la corrupció sense límits. Com sempre, amb el triomf del bé sobre el mal. Unes argúcies literàries potser sense gaires ambicions, però amb l'objectiu de sembrar amenitat i divertiment sobre la sang i el fetge que destil·la aquest gènere narratiu.