Rosa Brugat reflexiona sobre la bellesa a través del món de les ‘geishes'

On està escrit que l'art contemporani només es trobi a gust a les deixalleries? A Rosa Brugat l'ha fascinat des de sempre el món de les geishes, expressió d'un refinament sublim en què fins i tot la conversa respon a un cerimonial rigorosament pautat, però fins l'any passat no va decidir-se va anar-les a trobar en el seu ambient original, durant un viatge al Japó acompanyada de la seva filla Adriana. Durant dies, es van dedicar a perseguir aquestes figures esmunyedisses pels carrers de Kyoto, a vegades després de llargues esperes a peu de carrer, pendents que a la fi “alguna d'aquestes dones misterioses sortís d'una casa de te o travessés fugaçment els estrets carrers de Gion fins a desaparèixer ràpidament per una cantonada”. Mentre les gravava i fotografiava, Brugat va decidir que havia de transmetre la impressió de fragilitat que desprenien, en especial les maikos, les aprenents de geisha, noies molt joves a qui encara no és permès ni de parlar, només observar, sempre acompanyades per una dona més gran que les instrueix amb el seu exemple. “Em van impactar enormement, perquè tenia la sensació que darrere la seva màscara de maquillatge s'amagava una gran melancolia.”

El resultat de l'expedició és Arigatou gozaimasu, literalment “moltes gràcies” en japonès, que ha pres forma amb un vídeo i una sèrie de cinc fotografies a través dels quals Rosa Brugat reflexiona sobre la bellesa, la joventut i el rol de la dona que encarnen encara avui les geishes i maikos en un país hipertecnificat. El treball, inserit dins el programa de la biennal Miradas de Mujeres organitzat pel MAV, es pot veure fins al 2 d'abril al Casino de Cadaqués, sota els auspicis de la galeria Dieu, i s'i9nagura dissabte amb una acció de la mateixa Rosa Brugat (19 h).

Com en altres vídeos de l'artista, a Arigatou gozaimasu també intervé l'actriu Gabriela Cardosi, en el paper d'una geisha, mentre es van intercalant imatges gravades a Kyoto i els preciosos dibuixos eròtics Shunga del període Edo que van atraure tants artistes occidentals, com el mateix Picasso, fins que el 1907 el Japó en va prohibir la publicació. L'obra també es presentarà el 13 de maig al Museu del Cinema de Girona.