“La llibreria tradicional ha mort, som centres culturals”

Un grup de persones es van plantejar que volien obrir una llibreria, buscaven un lloc i van trobar els baixos d'aquest edifici, fet per l'arquitecte Joaquim Masramon (1910-1987), que sempre va ser molt bon client nostre. Empúries es va inaugurar el 16 de febrer del 1956 i, segons ens va recordar Enric Mirambell quan vam fer 50 anys, aquell dia feia un temps horrible, nevava i tot. La llibreria sempre ha estat al mateix lloc, però el 1999 vam fer la reforma que va doblar la superfície del local i el va deixar com és ara.

Troa és el nom comercial de Delsa [Distribució, edició i llibreries, societat anònima], creada el 1951, i Empúries va ser la segona llibreria del grup després de la de València. La nostra és una empresa molt influïda per l'humanisme cristià, però venem tot tipus de llibres. La gran sort és que totes les llibreries de Delsa-Troa [una vintena a tot l'Estat] tenim molta autonomia. Hi fa molt la gent que hi treballa i, en el cas concret de l'Empúries, estem molt ficats a la ciutat i venem també molts llibres en català.

Entre els promotors de la llibreria hi havia gent de l'Opus i gent que no ho era. Aquí l'Opus no ve a marcar res i, en la gestió de la llibreria, sempre s'ha prioritzat, sobretot, la professionalitat. Tenim tots els llibres que publica l'Opus Dei, però ni tan sols hi ha un gran apartat de llibre religiós, tot i tenir la fama de ser la llibreria religiosa de Girona.

Cuidem molt el llibre infantil i juvenil, la narrativa en general, els llibres de cuina i els d'oposicions, publicacions en anglès i llibres de text. Fem moltes activitats a les escoles: els professors ens demanen ajuda perquè acostumem els nens a llegir i muntem grans exposicions de llibres per fer-los venir ganes de tocar llibres, en aquesta societat de maquinetes.

Sí, però la tasca més important d'un llibreter és la sensibilització, saber aconsellar els nostres clients. Una cosa molt important és que tota la gent que treballa aquí és molt professional: llegim molt i gaudim dels llibres. Treballar en una llibreria exigeix molt més que fer-ho en altres negocis, però jo disfruto amb la meva feina i no podria fer una altra cosa. Tots ens estimem molta la feina, l'entorn, els clients... Tenim alguns clients fidels des de fa seixanta anys i alguns van ser presents a l'acte del 60è aniversari que vam organitzar el 9 de març passat.

Jo vaig començar el 1975, quan encara estudiava el batxillerat al Vicens Vives. Vaig entrar a treballar a la llibreria per casualitat: la Montse Guardiola, que llavors portava l'Empúries, va venir a Salt a parlar de llibres. Jo llegia moltíssim i els llibres em despertaven moltes inquietuds, així que em vaig passar l'acte rebatent el que deia ella, i li va agradar el meu tarannà.

El veig més bé del que m'imaginava fa un temps. És veritat que estem en un moments molt difícils, que s'han tancat llibreries i això em provoca un gran dolor a nivell personal i és un gran mal per a la cultura i per a tota la societat, perquè llegir ens fa lliures i quan es tanca una llibreria vol dir que anem enrere. Però també hi ha símptomes esperançadors: en països com ara els Estats Units i França es tornen a obrir llibreries, perquè s'està recuperant el tipus de client que vol una prescripció, una ajuda. La llibreria tradicional ha mort, ara les llibreries som centres culturals que organitzem tot tipus d'activitats: presentacions, clubs de lectura –nosaltres en tenim tres, un en italià–, concursos i altres iniciatives perquè la gent vingui. A nosaltres ens passa una cosa molt curiosa: tenim clients que ens encarreguen els llibres per internet però després vénen a recollir-los en persona, perquè necessiten trepitjar la llibreria.

Ens està fent molt de mal. Crec que Cedro, l'associació que gestiona els drets d'autor i de propietat intel·lectual, hi hauria d'intervenir molt seriosament, i també hem d'actuar des del gremi de llibreters, perquè és un problema que ens afecta a tots. No pot ser que siguem el segon país del món amb més pirateria. La gent ha de prendre consciència que els llibres no són cars.

Jo crec que anirà molt bé, entre altres coses perquè és dissabte i els anys que ha coincidit amb el cap de setmana sempre ens ha anat millor aquí que a Barcelona. A més, venim d'un Nadal molt bo: gens comparable amb el del 2008, però molt millor que els anys 2012 o 2013, que van ser molt dolents. Els que hem aguantat la crisi ho hem passat molt malament.