Les esquerdes de la felicitat

“Necessitar-se i també... fer-se nosa... de vegades. Deu ser això estimar-se. Deu ser això...”, reflexiona la Glòria el vespre després del casament del seu fill Miquel amb la Mariona, filla única d'una família rica. És el flaix d'una vida frenètica de treball, dedicació familiar, canvis vivencials positius i sotragades sentimentals massa sovintejades que li han anat glaçant l'ànima. Secrets de la infància i de la joventut massa incrustats que han obert prou esquerdes per abastar la felicitat sempre anhelada.

És l'atmosfera que respira Els dies sense glòria, la tercera novel·la de Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944), que va debutar el 2009 amb Olor de colònia, amb una gran acollida de crítica i lectors. El llibre actual, elaborat durant cinc anys, és una història ambiciosa, ben estructurada, fàcilment llegidora i que fa una radiografia global d'una generació nascuda a la ruralia pobra en temps de la República, i que amb esforç, sacrifici i ambició, evoluciona cap a la vida urbana actual. Segons la seva autora, “he pretès narrar l'abandonament de la pagesia i com es va perdent la cultura agrària en les migracions internes de la ruralia a les ciutats mitjanes i grans”.

El llibre s'inicia a l'habitació d'un hospital on la Glòria està en coma irreversible mentre el seu marit, l'Enric, confús i esperançat, somia la seva recuperació. L'explicació dels quefers diaris de la feina i la família és el talismà que utilitza per aconseguir el miracle de la reanimació de la dona.

La novel·la narra el difícil nuviatge dels dos protagonistes. El naixement de la Glòria havia provocat la mort de la seva mare. La madrastra i els dos fills que va tenir amb el pare de la Glòria li feien la vida impossible. Encara adolescent, la van enviar de dependenta a la millor carnisseria d'un poble important de Bages i es va enamorar de l'Enric, un pagès que acabava d'aterrar al municipi provinent d'una masia aïllada que generava més gana que menjar. Una història anterior boirosa de la Glòria no va impedir el seu casament amb l'Enric, que s'emportarà la seva mare a viure amb ells.

La Glòria viurà ara amargada pels rumors sobre el seu passat, d'adolescent, que la sogra explicarà fil per randa al fill. Això no impedirà una etapa pròspera, econòmicament, en què viuran l'alegria dels naixements de l'Eva i el Miquel. Una millora que servirà per traslladar-se a una ciutat important on compraran un pis, un local per obrir una carnisseria i un camp per produir els productes que vendran. Però l'adolescència conflictiva i malaltissa de l'Eva i el procés de decrepitud de la mare de l'Enric aportaran prou maldecaps a la parella.

Més endavant, la crisi de la botiga i l'aparició del germanastre de la Glòria obriran més esquerdes sentimentals al matrimoni, que no es guariran amb el casament del filla i l'arribada de dos néts. La vitalitat sentimental de la parella es va esmorteint lentament. Més encara quan els secrets de la Glòria van aconseguint que “necessitar-se i també... fer-se nosa...” passin a ser els únics signes de la relació. Una història d'infelicitat d'una família aparentment feliç.

L'entorn de les vivències de la nissaga aporta un contorn sociològic que enriqueix la narració. La novel·la deixa petjada històrica de les migracions internes de l'època, del camp a la ciutat i de la pagesia a la indústria i els serveis. L'aparició dels aparells domèstics a la llar, amb l'afegit de la televisió a casa i el cotxe a les carreteres, genera una revolució dels costums i formes de vida transcendentals, especialment en el rol femení. Els protagonistes també viuran des de dins la lluita contra la dictadura franquista i somiaran una societat més justa i formada, mentre patiran l'estrall de les drogues, l'alcohol i l'adaptació a uns canvis accelerats. El somni dels pares, provinents de famílies mig analfabetes, de posar la universitat a l'abast dels seus fills és símptoma de l'afany de modernitat que ha viscut aquesta generació.

Novel·la profundament psicològica on els diàlegs caracteritzen més els personatges que les descripcions. Uns protagonistes que en moments àlgids es transformen en narradors del relat per exposar amb més força els seus sentiments. Uns silencis clarificadors d'estat d'ànim i una constant renúncia a tractar situacions conflictives, mostren que la millora de la qualitat de vida no afecta les emocions personals, en tensió permanent. I encara menys ajuden a dissimular o reduir les esquerdes que van augmentant progressivament en el dia a dia de qualsevol relació sentimental familiar.

Un altre capital de la novel·la és el llenguatge, clar, directe, de la Catalunya interior, del Berguedà i del Bages, rural i urbà, on ha viscut l'autora. Amb una dedicació minuciosa a aportar els més petits detalls, tant de les descripcions dels fets com dels escenaris on passen i dels estats d'ànim dels protagonistes. Una clarividència narrativa que recorda un xic Mercè Rodoreda i Víctor Català, per citar dues autores que han deixat petjada en la literatura catalana amb novel·les emblemàtiques.

Una riuada de vivències i fets socials quotidians de ficció per comprendre millor el canvi transcendent de la societat catalana en els darrers vuitanta anys.