Satisfacció pels miralls a la dansa

Poques vega­des uns espec­ta­dors d'un fes­ti­val hau­ran ballat tant com al Sismògraf d'enguany. Perquè molts dels espec­ta­cles els inci­ta­ven a fer-ho fins a con­ver­tir-ho en una festa (artis­tes com ara Ernesto Collado, Quim Bigas i els de Hello Earth). I també perquè el fes­ti­val con­vi­dava a moure's davant d'un mirall amb alta­veus incor­po­rats, a la disco oberta Up-ducció a tocar del Prin­ci­pal o a sal­tar en llits elàstics amb el lema del Sismògraf: “Puja aquí i balla!” S'han comp­tat fins a 15.000 espec­ta­dors (l'any pas­sat van que­dar en 11.500) i hi ha hagut un incre­ment del 30% de pro­gra­ma­dors, una xifra vital per fer pos­si­ble la gira de les com­pa­nyies de dansa. L'antídot per fer atrac­tiva la dansa és fer-la fes­tiva, tot i que no es pot mar­gi­nar la dansa més ambi­ci­osa i pro­funda. Tot un repte.