Manel
grup musical
“Descobrir un so t'estimula la imaginació”
Admeten que les entrevistes sempre els han costat “una mica”, però els Manel de Jo competeixo, el seu quart disc, des d'avui a les botigues, sembla que tenen més ganes d'explicar-se que en moltes altres ocasions. A Jo competeixo hi imperen els sintetitzadors i les bases electròniques, ha estat gravat a Nova York sota les ordres, per primer cop, d'un productor (Jake Aaron) i tot plegat fa que segurament Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé necessitin argumentar més que mai els seus moviments. El grup Manel, que iniciarà gira el 13 de maig a Banyoles, ens atén en un d'aquests cellers de l'Eixample on solen fer les jornades de promoció.
[Martí Maymó] Podríem haver fet el disc sense productor, però aspirem a fer coses noves i, entre les que mai no havíem fet, hi havia les de gravar fora de Barcelona amb algú aliè.
[Guillem Gisbert] En Joan Miquel Oliver [Antònia Font] diu que els primers discos sempre haurien de ser sense productor, en el sentit que et poden tenyir de professionalitat, en el mal sentit de la paraula. Recordo haver tingut, d'alguna manera, aquesta sensació en el primer disc [Els millors professors europeus, 2008]. I pensar: “Si fem la música que volem de la manera que volem, què carai hi ha de venir a fer algú de fora?” Ara, però, hem vist que un productor ens podia ajudar a sonar diferents de com havíem sonat fins ara. I, també, canviar les dinàmiques de quatre persones que fa vuit anys que treballen juntes i que es tenen molt vistes.
[Arnau Vallvé] I nosaltres tenim la sort de poder-ho fer, així que... per què no ho fem?
[G.G.] La descoberta d'un so, a més, t'estimula molt la imaginació a l'hora de fer cançons. Una successió d'acords amb una guitarra acústica, al capdavall, sempre t'acaba suggerint coses que ja has sentit mil vegades. O t'empeny cap a uns terrenys mentals ja recorreguts. Trobar un so raret en un ordinador, en canvi, t'empeny a nous espais. Descobrir un so que t'agrada, per a algú que fa cançons, és una gran notícia.
[M.M.] És un procés, però, pel qual han passat molts grups. Anar canviant d'estil, i al final, tornar d'alguna manera als orígens, que no diem que no pugui passar. No hi ha cap mena de rebuig al que vam fer.
[G.G.] Ni ballar ni estar, quan anem de públic a un concert, massa a prop de les primeres files. És així, sí...
[A.V.] El que va passar amb el primer disc és una cosa molt estranya que va passar sense que nosaltres ho busquéssim, de manera que seria absurd tornar-ho a intentar. Aquestes coses van com van. No tenim altra opció que fer el que ens ve de gust, assumint que perdrem públic per alguna banda... però que, potser, i tant de bo, en guanyarem per alguna altra.