cultura

La Madam Boogie recupera l'energia del piano ‘stride'

El trio empordanès, format per Albert Llovet, Davit Bayés i Rafel Rostey, presentarà el seu primer disc, ‘Strideboom!', dijous al Sunset

És un homenatge als grans pianistes de jazz dels anys 20 i 30

El trio empor­danès de jazz La Madam Boo­gie pre­sen­tarà dijous vinent el seu pri­mer disc, titu­lat Stri­de­boom!, al Sun­set Jazz Club de Girona (22 h, 6 euros). El disc és un tri­but als grans pia­nis­tes de jazz dels anys vint i trenta del segle pas­sat i, con­cre­ta­ment, com ja ho sug­ge­reix el títol, als pio­ners de l'estil ano­me­nat stride piano, una evo­lució del rag­time carac­te­rit­zada pels salts o stri­des que els pia­nis­tes dona­ven amb la mà esquerra durant les seves energètiques inter­pre­ta­ci­ons.

La Madam Boo­gie va néixer a prin­ci­pis del 2013 a par­tir de la idea ini­cial del pia­nista Albert Llo­vet d'apro­fun­dir en “les pri­me­res mani­fes­ta­ci­ons del jazz, quan ni tan sols es feia ser­vir aquesta paraula”. Llo­vet va tro­bar dos bons còmpli­ces, el con­tra­bai­xista Davit Bayés i el bate­ria Rafel Ros­tey, per desen­vo­lu­par un pro­jecte musi­cal que té una vocació gai­rebé arqueològica: “Sí, de vega­des m'ho plan­tejo així, perquè sem­pre vaig a les fonts direc­tes, a les pri­me­res gra­va­ci­ons de cada tema, i en faig trans­crip­ci­ons compàs a compàs. Això com­porta molta feina. Un cop desen­ter­rada i nete­jada la peça, intento fer-la meva, i hi ha una última tasca per adap­tar-la al for­mat de trio, perquè la majo­ria van ser con­ce­bu­des per a piano sol. L'objec­tiu és que tots tres ins­tru­ments tin­guin pro­ta­go­nisme i, de fet, en Rafel i en Davit col·labo­ren també en els arran­ja­ments”, afirma Llo­vet. “Volem res­sus­ci­tar el so ori­gi­nal d'una manera espec­ta­cu­lar, gràcies a la tec­no­lo­gia actual.”

Stri­de­boom! és “una explosió d'ener­gia” gra­vada l'agost pas­sat als estu­dis Ground de Cor­nellà del Terri per Jaume Figue­res. “Vam inten­tar repro­duir a l'estudi l'ambi­ent d'espon­taneïtat dels con­certs, tocant tots tres alhora i fent pal­mes i xiu­lets que sonen en el disc.” El disc es va aca­bar con­ver­tint en un home­natge a 11 pia­nis­tes dife­rents d'aque­lla època dau­rada, amb altres tan­tes com­po­si­ci­ons. Hi ha alguns noms que han resis­tit millor el pas del temps com ara Scott Joplin, Fats Waller i Jerry Roll Mor­ton, però en gene­ral La Madam Boo­gie té vocació de bus­car esplèndi­des rare­ses com ara Echoes of Spring, “un tema que sem­bla música clàssica”, de Willie The Lion Smith, i Caro­lina Shout, de James P. John­son, que Llo­vet va trans­criure a par­tir d'un rot­lle de pia­nola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia