Un senyor mercat

En un lloc cèntric, al mig de la riera i a tocar de l'església, és on el 1926 l'Ajuntament va decidir construir el mercat municipal. Abans, però, calia fer lloc per aixecar-hi un edifici que es projectava monumental amb una entrada principal per la riera, però amb accessos perquè els carruatges poguessin hi descarregar des del carrer de les Margarides. Les expropiacions van ser sonades, perquè afectaven 4 veïns per la part del darrere i tres finques que s'havien d'enderrocar a la riera, entre les quals n'hi havia una que ocupava el cinema Doré. Un afectat va demanar que s'aturés l'expropiació i va allargar el procés fins al punt que li van tornar a valorar la finca, i finalment, va caldre desallotjar-lo de casa seva.

El mercat havia d'ocupar un solar de 1.330 metres quadrats. Segons consta al projecte que es conserva a l'arxiu històric Fidel Fita, la diferència de nivell de la riera amb el carrer de les Margarides i per evitar inundacions amb una rierada, l'edifici es va alçar per l'entrada principal amb unes escalinates de vuit graons que porten fins a un gran vestíbul. L'espai es va dissenyar pensant que podria ser utilitzat per la venda de flors.

L'Ajuntament va encarregar l'obra a l'arquitecte santpolenc Ignasi Mas Morell, que anys abans, a Barcelona, s'havia encarregat de reformar la plaça de toros de la Monumental, afegint-hi la façana que encara té. Amb un estil semblant, l'arquitecte també treballa el totxo de cara vista al mercat municipal, amb detalls de ceràmica d'estil modernista que decoren la part inferior de les grans vidrieres i l'entorn de l'arrambador de la paret del vestíbul.

A l'interior del mercat, només d'aixecar el cap ja es pot veure l'estructura de bigues de ferro de la teulada. La distribució original és a partir dels dos passadissos que hi ha als costat, on es distribueixen les parades de venda de productes. Encara es conserva l'encreuament que a dins el mercat es va fer amb el carrer de les Margarides, per on entraven a descarregar els carruatges i que es va dissenyar expressament per reservar l'espai per a la peixateria. Avui encara es mantenen les parades de peix en aquest sector independent de la resta del mercat.

Les obres, que tenien un pressupost inicial de 227.397 pessetes, finalment es van adjudicar per 211.000 pessetes, però van acabar costant-ne el doble, 448.190 pessetes. L'Ajuntament va posar a la venda 800 accions perquè els veïns fessin aportacions de 500 pessetes. El mercat es va inaugurar el dia de la festa major, per sant Zenon, de l'any 1928, tal com consta en el programa de festes, amb la presència de les autoritats.

El usos del mercat han estat sempre els de venda de producte fresc. Al primer pis s'hi havien construït les oficines, on s'accedia per unes escales des d'un lateral del vestíbul. Anys més tard, aquest primer pis reservat als paradistes es va convertir en un lloc de trobada per a molts arenyencs. L'espai lluminós, situat just a darrere de les vidrieres, es va convertir en els estudis i la redacció de Ràdio Arenys. Molts dels qui pujaven eren col·laboradors i veïns que tenien sobre el mercat l'emissora degana de les ràdios municipals. Les instal·lacions es van mantenir durant més de vint anys a sobre el mercat, fins que es va traslladar a les noves dependències del Calisay.

Amb els anys s'hi han fet obres de millora però s'ha perdut el compte del nombre d'estudis i projectes per remodelar-lo, inversions milionàries que no han acabat de despertar l'interès d'operadors comercials, com sí que ha passat a altres municipis. La falta d'aparcament per la clientela ha estat un reclam dels botiguers per mirar de revitalitzar-lo. Algunes iniciatives per impulsar-hi les vendes són les degustacions, com ara les de fer-hi tapes. Tot s'hi val, però queda lluny per tornar-li a dinamitzar l'activitat pel qual es va dissenyar.