cultura

Crònica

La diada de les estrenes

En un any han canviat força partits i cares del panorama polític, i Sant Jordi és un bon dia per donar-se a conèixer

Els polítics cata­lans sem­pre tenen motius per dei­xar-se veure per Sant Jordi al cen­tre de Bar­ce­lona. L'any pas­sat, quan tot just fal­tava un mes per les muni­ci­pals –i pocs per les ple­bis­citàries cata­la­nes i les elec­ci­ons esta­tals–, tots feien cam­pa­nya. Enguany, ahir, sem­blava que alguns ja tor­nes­sin a estar-hi en espera que es con­firmi la repe­tició d'aques­tes últi­mes, i d'altres sem­blava que neces­si­tes­sin visi­bi­li­tat per donar-se a conèixer (fins i tot Pira­tas.cat o Rea­gru­pa­ment tenien estand, aquests amb lli­bres de la mala­gua­nyada Muriel Casals) o perquè aca­ben d'arri­bar en el pri­mer pla polític. I, tot i que per Sant Jordi pre­ci­sa­ment no siguin ells els pro­ta­go­nis­tes, res millor per pren­dre un bany de mas­ses amb decla­ra­ci­ons en què –ves per on que ori­gi­nals– no van fal­tar cri­des a pren­dre nota del civisme de la diada i afron­tar els “dracs” que repre­sen­ten les idees d'opo­nents...

En un any, en tot cas, hi ha hagut molts can­vis. Ahir era digne de res­sal­tar el debut de Demòcra­tes, amb dos estands a la ram­bla de Cata­lu­nya en què, a més de pro­mo­ci­o­nar els lli­bres de líders i afins –com de fet feien tots els par­tits–, també ofe­rien la pos­si­bi­li­tat de fer-hi un cafè, com el dipu­tat Antoni Cas­tellà i l'expre­si­denta del Par­la­ment Núria de Gis­pert. També resul­tava curiós veure com el divorci entre UDC i CDC no va impe­dir que les seves para­des tor­nes­sin a estar davant per davant a la mateixa Ram­bla. En una, el líder dels soci­al­cris­ti­ans, Ramon Espa­da­ler, repar­tia roses amb certa dis­creció, fins i tot a peri­o­dis­tes que ana­ven a la parada del davant. En aquesta parada els con­ver­gents havien pre­pa­rat un petit esce­nari per a una marató de lec­tura sobre l'obra Soli­tud, de Víctor Català, en què van par­ti­ci­par els con­se­llers Josep Rull, Neus Munté, Merit­xell Borràs i el pre­si­dent del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull. La figura al matí –en espera del pre­si­dent Puig­de­mont a la tarda– havia de ser l'expre­si­dent Mas, que va fer espe­rar una hora la premsa després d'entre­te­nir-se més del pre­vist en una altra ini­ci­a­tiva ben llo­a­ble que ahir també van seguir nom­bro­sos polítics, Roses con­tra l'oblit, per la qual van anar a rega­lar una rosa a gent gran que viu sola, i que d'altra manera pot­ser no n'hau­ria tin­gut...

L'arri­bada de Mas, a crits de “pre­si­dent!”, les encai­xa­des amb els pas­se­jants, les auto­fo­tos i les seves poste­ri­ors decla­ra­ci­ons, envol­ta­des de curi­o­sos i repor­ters impro­vi­sats que també les enre­gis­tra­ven, hau­rien pogut ser l'enveja de qual­se­vol estre­lla del fut­bol o cinema. Tot i així, no calia anar tan lluny per bus­car com­pa­ra­ci­ons: una estona abans, i només uns metres més avall, Albert Rivera havia tin­gut una rebuda sem­blant a davant l'estand de C's, on va fer cap amb la líder a Cata­lu­nya i cap de l'opo­sició, Inés Arri­ma­das. També hi era el dipu­tat Fer­nando de Páramo, que va tenir temps de salu­dar-se afec­tu­o­sa­ment amb el repu­blicà Gabriel Rufián, que pas­sava per allà bo i anant al seu estand, en una demos­tració del civisme que tots rei­vin­di­ca­ven ahir. “És més alt del que sem­bla a la tele!”, excla­mava un via­nant, que es va que­dar a obser­var la munió de càmeres. “A aquest paio ni aigua”, mur­mu­rava un altre. “Si ets famós ha de ser un pal estar sem­pre amb tants micros al cos­tat”, filo­so­fava un ter­cer.

I és que, si es té temps, escol­tar els comen­ta­ris de la gent en aquests casos és un exer­cici que pot arri­bar a ser tan sa com diver­tit. Hi va haver un altre exem­ple a davant de la para­deta de l'ANC, a la can­to­nada amb la plaça de Cata­lu­nya, on a la una hi havia con­vo­cat el brin­dis per la república en copes amb l'este­lada impresa entre els prin­ci­pals diri­gents inde­pen­den­tis­tes: la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, l'expre­si­dent Joan Rigol, els líders de Junts pel Sí i els pre­si­dents de les enti­tats civils, Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cui­xart (Òmnium) i Neus Llo­ve­ras (AMI), tots nous, per cert. Tot i que per mega­fo­nia sols s'insis­tia que fes acte de presència el coor­di­na­dor ter­ri­to­rial d'Amposta, a qui real­ment espe­ra­ven era el pre­si­dent a qui, per cert, algú va con­fon­dre amb el jutge Vidal. “Hay uno con gafas... sí el Puig­de­mont! -Y ese quién es? -El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat!” En efecte, al final va arri­bar, acom­pa­nyat de la seva dona, Mar­cela Topor, i les seves dues filles, després d'una pas­se­jada de prop de mitja hora, a peu des del Palau, en què no van parar d'atu­rar-lo i ani­mar-lo. Algú fins i tot li va ofe­rir una rosa, bro­me­jant dient-li que era de part del líder del PP català, Xavier Gar­cia Albiol (ahir també pre­sent al cen­tre, com la repu­bli­cana Marta Rovira, el soci­a­lista Miquel Iceta i Lluís Rabell, de Cata­lu­nya Sí que es Pot). Puig­de­mont, però, la va refu­sar amb elegància, alçant les mans amb què aga­fava les filles: “Jo ja tinc dues roses.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia