Howlin' Dogs porten les ‘work songs' al segle XXI

“En el seu origen aquestes cançons, tan primitives i humils, eren cantades per obrers i treballadors del camp als Estats Units mentre realitzaven la seva feina en condicions infrahumanes, gairebé com si fossin esclaus, i a pesar d'això cantaven, com ho havien fet els seus ancestres africans; això és molt maco”, diuen els membres del grup gironí Howlin' Dogs sobre les work songs o cançons de treball de principis del segle XX que formen la base del seu repertori, preservant la lletra original, però portant-les al segle XXI amb un so nou que combina elements del blues i del rock més clàssic amb “un punt de garatge i psicodèlia, fins i tot de surf”. “Sortim d'un lloc per anar a un altre lloc totalment diferent”, hi afegeixen els membres d'aquest grup format ara fa un any i mig per Enric Teruel, guitarra i arranjaments; Lluís Figueras, guitarra; Esteve Saguer, també conegut com Smoking Bambino, veu; Francesc Sotillos Cheka, bateria, i Jordi Ruiz Popi, baix. Hi ha molta experiència acumulada en aquesta formació amb components de Grateful Blues, The Dirty Club i Bigblack Rhino, entre altres grups. De fet, el grup va néixer com una idea d'Enric Teruel: “Jo volia adaptar aquestes work songs, però no sabia com fer-ho, així que ho vaig proposar a músics als quals havia vist en directe amb els seus grups respectius”. Com a mostra, els va enviar una gravació de My baby's got to go, amb la veu original d'un reclús i nous arranjaments. I els va convèncer.

Howlin' Dogs presentarà demà el seu primer disc, de títol homònim, en un concert al Yeah! Indie Club de Girona (23 h, 5 euros; 3 euros, si es compra el CD). El disc s'ha publicat, de moment, en una edició molt limitada de 100 còpies, embolicades amb cartró i tela de sac, sobre la qual s'ha imprès amb un tampó el logotip del grup, en un disseny absolutament artesanal. El disc també estarà disponible a Spotify.

Després d'una primera maqueta amb cinc temes, que incloïa el clàssic Stagger Lee –amb una lletra que barrejava l'original del 1895 amb la versió que en va fer Nick Cave–, Howlin' Dogs va gravar als estudis Ground de Cornellà del Terri, amb Jaume Figueres als controls i tots els músics tocant alhora, les nou cançons del seu primer àlbum, masteritzat als estudis gaditans Kadifornia de Mario G. Alberni. Totes les cançons són tradicionals excepte les dues de les quals s'indica l'autoria: Long John, la Work song de Nina Simone, Whoa Buck, Poor boy, Go 'way devil, Sail on, Hard road del cantant i guitarrista Arthur Blind Blake, O' Berta i I don't do nobody nothin'. La majoria són cançons recollides pel famós etnomusicòleg Alan Lomax (1915-2002) durant els anys trenta i quaranta del segle passat, directament en fàbriques, plantacions i presons.

“El missatge d'aquestes cançons és molt vigent: continua havent-hi una justícia diferent per als blancs i per als negres, per als pobres i per als rics”, diuen els Howlin' Dogs, que també actuaran el 27 de maig a la sala TZVR de Sant Feliu de Guíxols i el 17 de juny en la Nit de Bosc de Banyoles.