Passeig per l'amor i anarquia

Doris Ensinger va néixer el 1944, sis mesos abans de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, en una població propera a Magdeburg, on va passar els primers anys fins que el 1948 la seva família va fugir d'aquesta zona ocupada pels soviètics per instal·lar-se a Urach, una petita població del sud d'Alemanya. A partir d'aleshores va iniciar la formació escolar i, posteriorment, universitària. El 1964 inicià la carrera de traducció a la Universitat de Saarbrücken i és on va viure la revolta estudiantil dels anys seixanta que l'apropa a les idees llibertàries.

Als anys setanta va participar en el moviment alternatiu de Munic després d'haver viscut dos anys a Màlaga. El 1974, durant la Revolució dels Clavells, visita Portugal i el 1977 viu in situ la Primavera Llibertària de Barcelona, on coneix el destacat militant de la CNT Luis Andrés Edo, amb qui farà el seu passeig per l'amor i l'anarquia, convivint-hi més de trenta anys, fins a la mort del llibertari, el 2009. Ensinger va desenvolupar la carrera professional com a professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'apunt biogràfic de Doris Ensinger que ara han llegit forma part d'aquest magnífic assaig memorístic (l'original va ser publicat a Alemanya), Amor y anarquía, el mateix títol d'un dels discos més populars de Léo Ferré.

Ensinger ha dividit l'obra en dos apartats que són realment diferents i que podrien ser cadascun un llibre: Mis años en Alemania i Los años en Barcelona con Luis Andrés Edo. Cada part mostra la vida, la història i els grans combats d'una generació que va lluitar contra la tirania i que va lliurar-se a fer tot el possible per aconseguir una societat més justa i més humana.

La primera part, Mis años en Alemania, és realment extraordinària tant des del punt de vista literari com del de testimoni d'una època. Ensinger parla amb tot detall de temes que van ser tabús a Alemanya durant molt de temps, com ara la participació de membres familiars en el partit nazi, la persecució per oposar-se al règim i la de ser jueu, la tragèdia de la pèrdua de la guerra, l'ocupació soviètica, la dura postguerra alemanya i el descobriment de l'Holocaust.

Però les noves generacions no solament lluitaven contra el sistema autoritari, volien saber per què havia triomfat el terror nazi i el gran silenci en què van viure moltes famílies l'ascensió de Hitler al poder. Tot un món silenciat que va trobar en els joves estudiants de les dècades dels seixanta i setanta els grans contestataris. Ensinger també fa memòria de les lluites estudiantils filles del Maig del 68 i l'aparició de nous moviments polítics i de lluita contra el sistema capitalista, entre d'altres temes. La primera part té una gran força literària, com a les millors històries d'autors alemanys com Peter Weis i Gunter Grass.

La segona part, Los años en Barcelona con Luis Andrés Edo, és una història d'amor i de passió a una persona que va ser fidel a les idees llibertàries i al moviment anarcosindicalista, tant a l'època de l'antifranquisme com a la Transició i també en etapes més recents. Una història de amor lligada a una llegenda barcelonina que comença quan el seu company la va portar a la font de Canaletes per explicar-li que si bevia d'aquella aigua tornaria sempre a Barcelona. I així va ser. Un llibre per conèixer una història d'amor i d'anarquia.