Trapezi
Balanç i història de la Fira del Circ de Reus
Vint elefants després
Es calcula que la Fira del Circ de Catalunya ha atret prop de 90.000 persones a Reus durant els quatre dies del cap de setmana passat
La nova edició coincidirà amb Reus com a Capital Cultural Catalana 2017
El certamen va viure un moment clau quan Vilanova va abandonar el projecte en comú iniciat l'any 1997
-
El Trapezi de Reus es va celebrar des del passat dijous a la ciutat fins a diumenge CRISTINA ANTILLÉS. -
La capital del Baix Camp va tenir una xifra de visitants inferior a la d'altres edicions CRISTINA ANTILLÉS. -
L'any vinent el Trapezi coincidirà amb la Capital Cultural Catalana 2017 a Reus CRISTINA ANTILLÉS.
Malabaristes, equilibristes, contorsionistes i pallassos es van passejar per Reus durant la Fira del Circ de Catalunya, que diumenge va cloure la 20a edició. Durant quatre dies, es van programar una setantena d'espectacles de 20 varietats diferents, amb la participació de 31 companyies. Els espectacles als teatres van vendre 2.315 entrades i es van repartir 992 invitacions a professionals. Tot i que el festival continua sent un potent atractiu, l'afluència als carrers va davallar respecte a anteriors edicions però, amb tot, s'estima que la fira va tenir uns 90.000 espectadors. Amb vista a la nova edició, el repte continuarà essent important si es té en compte que el proper Trapezi coincidirà amb Reus nomenada Capital de la Cultura Catalana 2017.
Una mica d'història
Concretament, la primera edició del Trapezi es va celebrar a Reus durant quatre dies de maig del 1997 i va tenir un pressupost de 20 milions de pessetes. Segons l'exregidor reusenc, Josep Maria Galofre, la proposta va néixer de la voluntat de buscar “algun referent en què poguéssim ser-ho de país” i en el qual Reus es pogués “convertir en la marca d'una especialitat determinada”. A parer de Galofre, el naixement del festival es va basar en una diagnosi sobre el paper cultural de la ciutat a finals del segle XX: “A Reus sempre ens hem omplert molt la boca de la capitalitat cultural i de vegades ho fèiem per les rendes que teníem.”
En un principi, la fórmula escollida combinava les poblacions de Reus i Vilanova per compartir pressupostos, atesa la magnitud de la proposta. “Estàvem entusiasmats, però això trencava esquemes pressupostaris i no va ser fàcil explicar-ho.” El Trapezi tampoc es volia emmirallar en altres fires com ara la de Tàrrega, que ja funcionaven amb un model molt concret: “Volíem que la gent que li interessés pogués venir a casa nostra i que pogués contractar per un altre lloc. Que es fes la creació d'un mercat de productors d'aquest gènere, però nosaltres ni volíem muntar un càmping ni coses d'aquestes.”
La bona sort, però, va venir de cara en aquella ocasió, segons rememora Galofre: “El primer espectacle inaugural de la plaça Mercadal (Les arts saux) va esbandir tot tipus de dubte, va enganxar des del primer moment” i va aclarir qualsevol ombra que hi pogués haver sobre el projecte.
Si Reus va tenir l'honor, l'any 1997, de ser la seu principal del Trapezi, l'any següent va ser el torn de Vilanova, que també va rebre amb bones sensacions el festival. Segons recorda Josep Maria Galofre, la col·laboració entre les dues ciutats va anar més enllà de la merament pressupostària i representativa: “Organitzàvem trens especialment amb escolars i anàvem a Vilanova a veure els espectacles de La Carpa, i a la inversa.”
A nivell de la gestió del festival, un dels moments clau d'aquesta primera etapa es va produir el desembre del 2000, quan el nou responsable de Cultura al consistori reusenc ja era Xavier Filella. L'aleshores regidor i actualment president del Centre de Lectura de Reus recorda com, coincidint amb el canvi del seu homòleg, a Vilanova van iniciar-se els dubtes sobre la idoneïtat de continuar celebrant el festival conjuntament a Reus i com, al final, la ciutat barcelonina va prescindir de la partida pressupostària destinada a aquest objectiu durant l'exercici 2001. “Va ser un error”, recorda Filella, que relata que, posteriorment, va iniciar-se a Vilanova una campanya ciutadana en contra d'aquesta decisió municipal.
A partir d'aleshores, Reus va assumir en solitari un festival que s'ha convertit en un referent i que, amb 20 anys de vida, ha tingut moments àlgids i també alguna etapa crítica durant els darrers anys. Tot i així, el Trapezi sembla definitivament consolidat.