Literatura frec a frec

És un ver­ta­der plaer escol­tar en boca de grans ven­des del pas­sat Sant Jordi, com Víctor Amela, Rafel Nadal, Martí Giro­nell i Núria Pra­des, els detalls sobre el procés de cre­ació literària pas­sat pel sedàs per­so­nal de cadascú. Els va reu­nir l'hotel Casa Ana­ma­ria d'Ollers (Font­co­berta) i van ser mode­rats per l'acti­vista cul­tu­ral i lli­bre­ter de referència Gui­llem Ter­ri­bas. Els assis­tents van poder conèixer detalls com la vin­cu­lació fami­liar d'Amela amb For­call, la docu­men­tada existència de Tomàs de Penar­rocha, el Groc, amb una filla coetània del seu besavi, pro­ta­go­nis­tes de La filla del capità groc, que ell ha ima­gi­nat ena­mo­rats i amb un rere­fons històric i fami­liar amb molt de pes. També, que l'espo­li­ació de les pin­tu­res murals de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà, va ser la gus­pira que va moti­var l'Strappo de Martí Giro­nell, en què novel·la aspec­tes reals, com la carta que un mes­tre de l'escola del poble va fer arri­bar a Puig i Cada­falch i a Folch i Tor­ras, per denun­ciar aquesta agressió a l'art romànic del país. Al cap­da­vall, és una gran rei­vin­di­cació del pas­sat històric i patri­mo­nial i una reflexió sobre les con­seqüències de la cobdícia.

Un monu­ment a la plaça de Loco­ro­tondo (Itàlia) recorda, com en tants altres pobles euro­peus, els morts de la Pri­mera Guerra Mun­dial. El fet que 21 dugues­sin el cognom Pal­mi­sano i que a la làpida d'un altre monu­ment, aquest cop pels morts a la Segona Guerra Mun­dial, hi hagués una vin­tena de Con­ver­tini, va dur Rafel Nadal a escriure La male­dicció dels Pal­mi­sano, que és una gran reflexió sobre el destí. I, final­ment, la curi­o­si­tat natu­ral de Núria Pra­des –ella mateixa es va qua­li­fi­car com la menys mediàtica, cosa que va gene­rar un debat sobre si és una sort o un pro­blema tenir aquesta eti­queta– pels pai­sat­ges que pot novel·lar, la va dur a escriure Som­nis a mida, sobre les qua­tre gene­ra­ci­ons dels Magat­zems Santa Eulàlia de Bar­ce­lona, on, curi­o­sa­ment, havia tre­ba­llat el pare d'Amela.

I tor­nant a la cre­ació. On hi ha tant de talent reu­nit flu­ei­xen les idees. I, per idees, la de Nada,l i tot ple­gat fruit de la reflexió sobre el paper de la lite­ra­tura feme­nina. L'escrip­tor va qua­li­fi­car de clau el paper de la intuïció feme­nina en els nivells de for­mació de les clas­ses popu­lars cata­la­nes. La devoció per l'edu­cació que ha trans­for­mat el país, segons ell, és matèria que cal home­nat­jar i plas­mar en una novel·la. Una de les seves pròximes cre­a­ci­ons?