Crònica
teatre
“¡Campana y se acabó!” a Rato
El col·lectiu Xnet es pregunta: “Com pot ser que sigui més fàcil enviar al banc dels acusats una colla de polítics corruptes (que fins ara es movien amb total impunitat) que fer entendre a la societat que l'acció judicial ha estat possible gràcies a una voluntat de gent normal i corrent?” Aquest és el repte d'Hazte banquero, un espectacle que dramatitza els mails enviats i rebuts per Miguel Blesa, el que va ser president de Caja Madrid, abans de l'arribada de Rodrigo Rato. Aquests dies s'assaja a Conservas, un embrió d'activisme polític i cultural liderat per Simona Levi. El que aquests dies pretén assajar amb les mides del Poliorama (on s'estrenarà del 5 al 7 de juliol, dins del Festival Grec) ha estat punt de trobada de voluntariosos internautes que desemmascaren les males pràctiques del clientelisme polític.
El treball de rastrejar proves enviades a una adreça d'anònims encara operativa (Xnet Leaks: ) ha donat un resultat que ha permès obrir una causa que ofereix golafres títols a les portades dels diaris i que demostra com la impunitat ja és història gràcies a les evidències documentals. L'espectacle provoca una hilaritat incrèdula. Com és possible que en els 460 correus utilitzats (d'un dossier de 8.0000 mails que es van rebre a xnet leaks) per a la construcció d'aquest espectacle aparegui només cinc cops la referència crisi i fins a 53 tot el que fa referència a les seves retribucions. Josep Julien ho diu molt clar (interpretant el paper de secretari general, Enrique de la Torre): “Per a nosaltres no hi havia crisi”, seguien guanyant diners a cabassos col·locant productes tòxics com les preferents en temps rècord. Blesa, amic íntim de Josep Maria Aznar, va estar 13 anys presidint l'entitat, fins que un moviment d'un dels corrents del PP el va fer fora. Seguien fent diners gràcies a la connivència dels ens reguladors externs (CNMV, Hisenda, entre d'altres) i amb l'imprescindible estómac per no cedir davant de les amenaces que rebien els directius de les oficines dels que s'adonaven, massa tard, que l'aixecada de camisa havia estat de campionat. La jugada es tancaria amb l'acció de l'equip de Rato de convidar els confiats estalviadors a convertir-se en banquers, comprant accions en borsa de Bankia. “¡Campana y se acabó!”, que deien els de l'Un, dos, tres.
Es tracta d'un teatre que, com el de Ruz-Bárcenas, demostra la sensació d'estar per sobre de la legalitat d'unes famílies que sempre han estat per sobre dels vaivens polítics. Bona prova d'això és la “sensibilitat” que la Fundació de Caja Madrid tenia per entitats socials vinculades a partits polítics com queda recollit a la foto (PP, PSOE, IU, així com sindicats i patronal, tots agermanats pel regal de torn, i la targeta black accessible a aquelles despeses inconfessables).
Simona Levi es va trencar el braç fa pocs dies, en ple procés d'assaig. Per això ara la substitueix una altra actriu de pedra picada: Agnes Mateus. De fet, així permet interpel·lar-la com a membre d'Xnet i ella es pot aixecar i demanar un canvi d'espai.Albert Pérez interpreta el Blesa de mirada despectiva. I Elies Barberà, que fa tants papers com corbates i jaquetes porta al penja-robes (quasi sempre executius taurons o que havien perdut la mínima consciència embogit per l'enèsima retribució).
L'equip de Simona Levi ha estat creatiu per construir una història expositiva que supura dades, noms i detalls que són, avui, proves pericials, de forma dinàmica i transformant. És un exercici d'honestedat que casa amb les formes teatrals directes, que evita la caricatura i perdre el respecte pels que no en van tenir amb els seus clients. Però cal advertir que qui més demostra la capacitat d'inventiva són els membres del consell regulador intern de la junta de Caja Madrid. Perquè troben clàusules, normativa, assegurances i retribucions màgiques sempre per beneficiar la cúpula. El resultat és un forat de 147.000 milions que va acabar assumint l'Estat: (també els que no van voler jugar a fer de banquers es van endur un deute personal que només els ha deixat dret a repicar la campana del jutjat). I s'ha acabat l a impunitat. Fins a la propera estratagema de la corrupció que, fins ara, demostra que va una dècada per davant de la Justícia.