cultura

predileccions

D. sam abrams

Llibres revolucionaris

J
Jordi Julià contextualitza l'exili català en l'àmbit internacional, una qüestió que feia anys que clamava al cel

De tard en tard, apareixen a l'horitzó llibres insòlits que tenen un gran impacte al sistema literari, un impacte que acaba afectant de dalt a baix la nostra manera d'aproximar-nos a una època o a un autor. A tall d'exemple podem citar l'edició pòstuma de Pour un tombeau d'Anatole, a cura de Jean Pierre Richard, el 1961, que ens va canviar la visió que teníem del gran Mallarmé. O també podríem pensar en The intellectual life of the British working classes (2001), de Jonathan Rose, que va significar una autèntica revolució copernicana en la nostra visió de la cultura de la classe treballadora als segles XIX i XX. 

El darrer assaig del poeta, crític i teòric Jordi Julià, Els cants de l'èxode. Figuracions poètiques de l'exili republicà de 1939 (II Premi Internacional Memorial Walter Benjamin), és certament un d'aquests llibres que estan destinats a marcar un abans i un després. Julià ha fet una contribució innovadora de primera magnitud en el camp de l'estudi de la literatura de l'exili. L'aportació renovadora de Julià es pot concretar en tres punts essencials.

En primer lloc, Julià contextualitza l'exili català en l'àmbit internacional, una qüestió que feia anys que clamava al cel. En segon lloc, paral·lelament, l'autor emmarca l'exili català en el context del debat teòric internacional sobre l'exili, utilitzant les eines de grans teòrics com ara Harry Levin, Terry Eagleton, Claudio Guillén, Edward Said i Paul Tabori, una altra qüestió que clamava al cel.

En tercer lloc, Jordi Julià se encara directament amb la complexitat del tema, estudiant de prop, per exemple, el fenomen mateix de l'exili i les diferents categories d'allunyats com ara l'exiliat, el refugiat, l'expatriat i el transterrat. En quart lloc, Julià integra la literatura catalana de l'exili dins el mainstream de la literatura catalana moderna. En cinquè lloc, Julià planteja en profunditat elements fonamentals de la figuració del discurs poètic dels exiliats com ara l'ús de la mitologia, el vincle amb la natura i la terra i el sentit de l'orientació a partir de les constel·lacions. I en sisè lloc, l'autor es mostra molt més plural i ens parla de referents poètics com Joaquim Amat-Piniella i Joan Sales que fins ara no han tingut l'atenció crítica que es mereixien. 

Els cants de l'èxode. Figuracions poètiques de l'exili republicà de 1939 nodrirà tota casta de lectors, investigadors i especialistes. Ja era hora que algú pensés en gran a l'hora d'aproximar-se al tema de l'exili català en literatura. Benvinguda la revolució juliana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.