Cultura de Konvent

El Konvent de Cal Rosal fa olor de xeringuilla. Les monges que al llarg de dècades van tenir cura de les noies que treballaven a la immensa fàbrica tèxtil d'aquest petit indret del Berguedà van cultivar la popular planta de fragància taronjada amb el mateix amor que avui ho fa l'equip que desplega un dels centres culturals més singulars del país. El nom científic de la xeringuilla és Philadelphus coronarius, que en grec vol dir amic i germà. No hi ha cap paraula més adient per definir aquest projecte. El Konvent de Cal Rosal és, per sobre de tot, una gran família.

Cal remuntar-se al 1992 per trobar-hi l'embrió. Pep Espelt era llavors un adolescent que tocava en una banda de rock sense espai per poder assajar. L'orde religiós acabava d'abandonar el convent i el complex fabril, una de les primeres colònies industrials nascudes a recer del Llobregat, tancava la seva història centenària arrossegada per la crisi del tèxtil. Espelt i els seus companys van arribar a un acord amb la propietat per ocupar el convent amb la seva música estripada. El grup es va dissoldre aviat i Espelt va canviar els neguits musicals pels artístics. Una aventura, però, que no va voler fer en solitari.

El Convent va mutar en el Konvent sota una llarga ombra de decadència que s'anava apoderant del recinte. “Quan vam entrar aquí, tot queia. Era un cau de mala mort”, recorda Espelt. Mentre l'administració anava demorant incomprensiblement la recuperació d'aquest patrimoni industrial tan extraordinari, l'equip del Konvent anava netejant i endreçant l'espai amb la perseverança de les formigues. Sense fer cap gran inversió, li van tornar a injectar vida. Pocs diners però un munt de petits detalls impagables es van resistir a trencar el fil de la pròpia història de l'indret. La maquinària i el mobiliari de la vella fàbrica es van reciclar per farcir la decoració interior del Konvent. Les fotografies en blanc i negre que evoquen els temps gloriosos del complex van servir per replantar les flors que les monges tenien al bell jardí. La xeringuilla, molt resistent, s'hi ha mantingut impertèrrita.

Així es va gestar el festival Konventpuntzero, d'influx berlinès, que durant una llarga dècada omplia tot un cap de setmana del mes de juny d'activitats d'una creativitat multidisciplinària desbordant, amb visió local i internacional alhora. L'any passat, però, es va celebrar la darrera edició. “El festival, que ha servit de model per a molts altres esdeveniments que han sorgit després, va créixer tant que ens vam espantar. Ens feia pànic repetir la mateixa fórmula fins a la sacietat, com una festa major. El vam matar abans de morir d'èxit. I ens hem reinventat”, explica Espelt. Des de fa uns mesos, el Konvent és un centre cultural amb activitat durant tot l'any. Tots els caps de setmana hi passen coses. La programació, extensa i intensa, està ordenada per blocs temàtics mensuals. Aquest mes, el rei és el collage. A l'agost, serà destronat per la fotografia. L'arquitectura i el paisatge faran de les seves al setembre. I a l'octubre, l'activisme i el terrorisme preparen grans sorpreses.

El Konvent és un espai eclèctic que fa conviure les performances iconoclastes d'Abel Azcona, els dissenys de moda independents de Míriam Ponsa o les pintures de Julio Vaquero, escèptic quan va ser convidat a exposar sense conèixer el projecte i, un cop allà, devot total fins al punt que va córrer amb totes les despeses. Firmes reputades de la creació contemporània però també desconeguts totals als quals ningú no dóna una oportunitat. “El món de l'art, sotmès a les regles del mercat, és d'una perversitat extrema amb la gent que comença. Nosaltres acollim els desemparats”, diu Espelt. Al Konvent tot és possible, però no transigeix la cultura domesticada i artificiosa que es desviu per ser comercial.

La reconversió del projecte aquest any ha anat molt més enllà. Aquesta primavera s'ha obert un espai de residència per als creadors. Ofereix 20 places a pensió completa (el preu és absolutament irrisori), amb àpats cuinats per Eduard Finestres. Ell és també el cuiner del Bar Corpus, situat al barri vell de Berga, la nova pota gastronòmica del Konvent, gràcies a la qual es finança el programa cultural. Amb el finançament són del tot radicals. Mai no han rebut una subvenció pública ni s'han preocupat de buscar patrocini privat. “Per a nosaltres, un logo seria una taca al nostre cartell. No en volem.”

El Konvent s'ha expandit, i més que ho pot fer. Constituïts recentment com a cooperativa, els ballen pel cap idees d'engegar una editorial i una discogràfica. I de convocar un concurs d'idees per a arquitectes sensibles amb el patrimoni abandonat. Les antigues naus de la fàbrica tèxtil segueixen deixades de la mà de déu. Parets i sostres s'aguanten d'un fil. Hi ha racons d'un dantesc esfereïdor. El complex és gegantí, però les formiguetes del Konvent (a més d'Espelt i Finestres, Joan Perramon, Jasmina Ferrer, Rosa Cerarols, Elsa Guerra i Toni Trashtorno) aniran fent feina.