La C-55, documentada
David Villarreal, estudiant de comunicació audiovisual a la UAB, plasma la complexa situació de la carretera en 10 minuts de documental
Amb només 22 anys, també ha dirigit un curtmetratge i dues obres teatrals
Amb només 22 anys carreteja a l'esquena un documental, un curtmetratge i un parell de musicals fets amb adolescents. David Villarreal acaba d'estrenar CarRatera, un documental sobre la polèmica C-55, on des del 2000 hi ha hagut 1.251 accidents i 107 víctimes mortals. Villarreal ha acabat el quart curs de comunicació audiovisual a la UAB i té clar com vol que sigui el seu futur professional: escrivint i dirigint.
En menys d'una setmana el vídeo ha acumulat més de 3.000 visites a internet –en concret, es pot veure penjat al canal de YouTube de l'autor– i ja ha estat seleccionat per la Universitat Autònoma de Barcelona com un dels cinc projectes audiovisuals que es presentaran, al desembre, davant de 60 empreses catalanes del sector amb l'objectiu d'introduir els alumnes en el mercat professional.
Villarreal explica que aquest últim semestre a la Universitat ha tingut una assignatura en què el treball final consistia a agafar la càmera i sortir, cadascú individualment, a gravar una història real. El jove navarclí relata que cada dia passava per aquesta carretera per anar a la universitat, “conscient que era un niu d'històries a explicar”, amb retencions diàries i accidents continus. “Però el que em va fer decidir a centrar el documental en aquest tema va ser la mort de la jove Mònica Naranjo el passat mes de març en un accident a Sant Vicenç de Castellet, just el dia que s'acabaven les obres que teòricament havien de millorar la sinistralitat de la carretera. Només tenia un any menys que jo”, hi afegeix. El 2 d'abril va assistir al tall de carretera organitzat per la plataforma No Més Morts a la C-55 i allà va ser on va començar a gravar.
L'autor assegura que “no tenia ni idea de com era aquesta carretera ni de per què hi havia tants problemes; tampoc sabia si seria capaç de tractar el tema amb prou maduresa, però tenia clar que volia parlar sobre això”. Va contactar amb periodistes, polítics i afectats per documentar el seu treball i es va impregnar “de l'ambient i l'aire reivindicatiu” que comporten les mobilitzacions de la plataforma. El curt no destaca només el patiment de les víctimes entrevistades, sinó que té una part més racional sobre el perquè dels fets que hi ocorren, amb les declaracions i opinions de diversos experts sobre el tema: “Volia equilibrar la part més lògica i racionalista amb la part més humana i emocional, sense passar-me de materialista ni de morbós. No són només morts, també són números i xifres.”
El jove assegura que gràcies a la realització d'aquest treball ha après a sintetitzar les idees “sense ser demagog ni manipulador”, i afirma que en quatre mesos s'ha convertit en “tot un expert” –“abans no sabia ni que l'autopista es deia C-16”, diu–. Confessa que és la primera vegada que plora davant la pantalla: “Mentre ho graves no analitzes paraula per paraula el que et diuen els afectats, però un cop et poses a editar les entrevistes a les víctimes, les absorbeixes com si fossis un mer espectador, i no és fàcil. Vaig acabar destrossat.”
Ressò polític
Villarreal es mostra molt satisfet del ressò que ha tingut el seu treball i es pregunta si “aquest boom” es quedarà aquí o continuarà creixent. “De moment, estic molt agraït a tots els que han compartit el meu documental a través de les xarxes i a les persones que estan generant debat amb els seus comentaris a internet” –afirma–, entre les quals hi ha dirigents polítics comarcals i membres de la plataforma, que han vist la cinta com una oportunitat de rellançar el debat. “La gent està molt indignada amb la C-55 i hi ha molts temes que giren a l'entorn d'aquesta via”, hi afegeix.
