QUÈ HI HA DE NOU
M. MONTSERRAT, D. PALOMA
S'estimen com (a) germans
“En l'ús predicatiu, la preposició com a es pot parafrasejar aproximadament per les locucions prepositives en qualitat de o amb caràcter de. El relatiu com, al seu torn, té un valor equivalent a igual que o de la mateixa manera que i introdueix construccions amb un valor comparatiu que admeten en molts casos la repetició del predicat verbal: La Carme parla com (parlen) els lleidatans.” [Reproducció fragment GIEC]
A primera vista és fàcil d'advertir la distinció entre com i com a: només aquell introdueix una comparació, un com que equival a dir igual que, com si fos. Per això, sempre hi ha qui s'explica com un llibre obert (com si fos un llibre obert). Seguint l'exemple que esmenta la futura Gramàtica de la llengua catalana, la Carme parla com els lleidatans (igual que els lleidatans, com si fos lleidatana), o amb la repetició de predicat: parla com (parlen) els lleidatans. O parla com (parla) un locutor de ràdio.
En canvi, la preposició com a introdueix un predicatiu que “expressa generalment una propietat del subjecte o del complement directe”. Si la Carme és presidenta, parla com a presidenta. És a dir, en qualitat de presidenta, en tant que presidenta, en quant és presidenta. Ruaix s'hi refereix com a preposició que introdueix una delimitació.
La distinció entre aquestes funcions ja no es manté tan clara quan, segons el parlar, com a es pot reduir a com o bé hi pot alternar. Fins i tot en construccions més aviat comparatives hi ha parlars que utilitzen com a de manera habitual: Treballàvem com a esclaus, Queien pedres com a punys. La Gramàtica no rebutja aquests casos, simplement els recull al costat dels usos més generals: per exemple, en general es fa servir com davant de sintagmes nominals definits (... han presentat en Robert com el millor esquiador de l'any) i també davant de sintagmes nominals amb l'indefinit un (És considerat com un gran músic).
Però aleshores arriben els germans per fer-nos ballar el cap. S'estimen com germans, diuen alguns manuals: és a dir, s'estimen com si fossin germans... però no ho són. Si són cosins, apunten alguns filòlegs, la frase en qüestió no respon als usos tradicionals i vius. És Ruaix, entre d'altres, qui assenyala que també és correcta la frase S'estimen com a germans, és a dir, com pertany a germans, com escau a germans, en tant que germans. Només en aquest cas els implicats podrien ser germans.
La Gramàtica detalla, finalment, altres usos de la preposició com a que no són “estrictament predicatius” i que sovintegen en registres informals: Fa com a fred (‘Fa més aviat fred'), N'hi havia com a mitja dotzena (‘N'hi havia aproximadament mitja dotzena'), Estava com a inquiet (‘Estava tirant a inquiet'), M'he com a marejat (‘M'he mig marejat'). En registres formals, s'escriu com.