Canvia, evoluciona, encara que sembli que tot ja està bé

Més d'un cop hem sentit o fins i tot hem dit la frase “no canviïs mai”, dedicada a algú en un sentit positiu, seguint el pensament de “si està bé, no ho toquis”. Doncs si això passés, si no canviéssim mai, si no tinguéssim capacitat evolutiva, potser encara seríem com l'ésser viu primigeni que vivia als mars de la Terra a l'era precambriana, fa més de 540 milions d'anys. Es calcula que actualment hi ha entre un i vint milions d'espècies, que no arriben a ser un u per cent de les que han existit. I totes, d'un inici comú.

Aquesta és l'entrada de L'embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari, publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona, un altre assaig de David Bueno, doctor en biologia i científic de capçalera d'aquest suplement, escrit aquest cop a quatre mans amb Jordi Garcia-Fernàndez, també doctor en biologia, tots dos, entre moltes altres dades acadèmiques.

Ens expliquen que els embrions “són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults, que són la clau de volta de l'evolució i de la selecció natural. [...] Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l'evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible”. I se centren en el camp d'estudi de l'evo-devo (d'evolució i desenvolupament), una altra disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat siguin tan aparentment diferents. Apassionant.