Salou viatja fins a una taverna medieval per la Festa del Rei Jaume I

Salou, any 1229. La localitat de Salauris viu immersa en el projecte de conquesta de l'illa de Mallorca que el rei Jaume I prepara des de les platges del municipi. A la taverna de Bernat de Melis, un mallorquí resident al poble, s'hi troben tot tipus de rodamons, pelegrins i refugiats que s'amaguen per no haver de participar en la conquesta. El mateix De Melis –del qual se sospita que pot ser un fill bastard del mateix monarca– decideix que els hostes facin ús de les seves habilitats artístiques i musicals per preparar diversos espectacles que serviran per distreure la clientela de l'hostal.

Aquest és l'argument de L'hostal d'en Bernat, la proposta teatral i musical que el públic de Salou podrà gaudir durant els dies 2, 3 i 4 de setembre, en el marc de la XXI Festa del Rei Jaume I. L'espectacle està interpretat, produït i dirigit pels membres de la formació Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que en aquesta ocasió s'han aliat amb diversos actors, músics i malabaristes, entre altres, per teixir una proposta escènica que agrupa fins a una vintena de persones, que seran les encarregades de fer passar una bona estona a tots els ciutadans que s'atreveixin a entrar a l'Hostal de Bernat de Melis i veure, literalment, què s'hi cou.

“L'espectacle podríem dir que és un divertimento, una proposta de varietats”, explica Artur Gaya –Quico el Célio–, que apunta que, ja que tots els refugiats que són a l'hostal “estan obligats a cantar, ballar, fer malabarismes per poder menjar i allotjar-se, el públic pot gaudir de propostes humorístiques que barregen el teatre i la música amb la dansa i el circ, per exemple”. Alguns dels professionals que completen l'elenc artístic són els actors Isaac Morera, Vicky Alvelo, Elena Llaó, el clown Eusebi Morcillo i el músic cambrilenc Jordi Martí. La proposta dels Quicos neix de l'espectacle La Taverna di Enrico, que el grup representa durant la Festa del Renaixement de Tortosa, que en aquesta ocasió s'ha adaptat a un nou espai i un nou context històric que tindrà canvis obligats. “Es parla d'una guerra i de la gent del poble, que no desitja aquest conflicte, que és una realitat de les guerres”, sentencia Gaya.