La Biblioteca de Tavernes de la Valldigna

He fina­lit­zat pri­mer de bat­xi­lle­rat, tinc des­set anys. Sóc addicta a la lec­tura, des de poe­sia fins al tea­tre o la novel·la. Vaig començar a lle­gir des de molt xiqueta els con­tes de Ceni­ci­enta, Cape­ru­cita Roja o els con­tes fantàstics de John Pati­ence amb els seus dracs, gegants o reis encan­tats.

Poste­ri­or­ment he lle­git novel·les típiques ado­les­cents de Harry Poter, fantàsti­ques, de vam­pirs, mis­teri o por, apart dels lli­bres que em solen manar en el ins­ti­tut com a lec­tura obli­gada.

Junt amb la meua ger­mana solíem anar a l'antiga Bibli­o­teca a treure lli­bres que ens agra­da­ven o neces­sitàvem per a qual­se­vol tre­ball. Ens sentíem feli­ces car­re­gant cadas­cuna els nos­tres tres lli­bres que ens dei­xa­ven reti­rar. Aquells dies no es sen­tia ni una mosca en casa, perquè estàvem cadas­cuna en la nos­tra habi­tació lle­gint. Teníem accés a tots els lli­bres de la Bibli­o­teca i en la nos­tra casa no se'ns ha pro­hi­bit lle­gir nin­gun tipus de tema o lli­bre.

Quan obri­ren la nova Bibli­o­teca, quant poguérem, anàrem amb­dues a conèixer-la i a veure els libres que hi havia, per si trobàvem algun nou o interes­sant per a lle­gir. Vam veure el que hi havia baix i ens diri­gi­rem al pis de dalt. Ens para­ren en l'escala i ens pre­gun­ta­ren l'edat, infor­mant-nos que en la zona de dalt sols podien entrar els majors de divuit anys. A mi no em varen dei­xar pujar i a la meua ger­mana li feren traure el car­net per a veure la seua edat. Açò ens va enfa­dar i ens va des­ba­ra­tar la nos­tra esca­pada a la Bibli­o­teca jun­tes. Jo vaig espe­rar a la meua ger­mana fins que va bai­xar (ella té dinou anys) amb els lli­bres que a ella li van parèixer interes­sants per a les dos. Men­tre tant jo vaig fulle­jar la zona de baix a la que nome­nen infan­til i em vaig que­dar al·luci­nada. En ella tenen lli­bres infan­tils i uns pocs per a l'ado­lescència que en la seua majo­ria ja he lle­git.

En la nos­tra Bibli­o­teca tenim pro­hi­bit els menors de divuit anys estu­diar o treure lli­bres, com els dic­ci­o­na­ris, els lli­bres d'estudi de la llen­gua, les novel·les, la poe­sia, el tea­tre, els lli­bres d'ana­to­mia, inclòs els de cocaïna o bri­co­latge. Maig vaig pen­sar que ana­ren a cen­su­rar-me la lec­tura de Benito Pérez Gal­dos, García Lorca, Pio Baroja, Juan Goy­ti­solo, Miguel Vásquez Freire, Edu­ardo Pun­set, Laura Esqui­vel o tants altres, com són les novel·les romànti­ques.

Això sense con­tar que la infància no dura des que nai­xes fins als divuit anys, i que per supo­sat depe­nent de la madu­resa de cadascú u començarà sense impo­si­ci­ons ni cen­su­res a dei­xar de lle­gir les novel·les típiques dels ado­les­cents i bus­carà lec­tu­res més filosòfiques, soci­als o de cul­tura més ampla.

Jo crec que en el segle XXI en el que vivim, on podem optar a qual­se­vol infor­mació en la tele­visió o Inter­net, es absurd que en una Bibli­o­teca Pública que posa a dis­po­sició dels usu­a­ris els lli­bres que dis­posa se'ns pro­hi­bisca als joves, com una cen­sura ridícula, l'accés a tots els lli­bres que estan a dis­po­sició, amb entera lli­ber­tat.