Cinema

El Drac Màgic es fa gran

La cooperativa celebra 50 anys de divulgació de la cultura audiovisual amb un ampli programa i nous reptes

“En un context d’aclaparament audiovisual, Drac Màgic és més necessària que mai”

“Els dracs viuen per sempre, però els nens es fan grans”, diu la cançó Puff era un drac màgic. Unes paraules que no s’allunyen gaire de la realitat que ha viscut la cooperativa Drac Màgic : celebra els 50 anys amb plena vitalitat i amb els grans reptes que planteja la cultura audiovisual, mentre el públic infantil que ha vist les pel·lícules que ha doblat al català o ha participat de les seves activitats (un milió de nens en aquest mig segle) s’ha anat fent gran, generació rere generació.

Fundada el 1971, en un moment d’auge de l’associacionisme cultural en el tardofranquisme, Drac Màgic va néixer amb objectius radicals per a l’època, com ara la promoció del cinema infantil en català. L’activitat d’aquesta cooperativa d’iniciativa social s’ha desplegat en molts altres terrenys: durant les seves cinc dècades, ha fet arribar l’audiovisual als àmbits educatiu, social i cultural mitjançant projectes innovadors que entenen la cultura com a eina de coneixement, crítica i reflexió. En un món ple d’imatges, Drac Màgic ha ajudat a interpretar-les, a saber a qui serveixen i per a què.

Mig segle després del seu naixement, els profunds canvis audiovisuals i de la comunicació que hem viscut fan encara més vigents els objectius de la cooperativa. Així ho veu Marga Almirall, codirectora de Drac Màgic: “En un context de sobreexposició d’imatges, d’aclaparament audiovisual, Drac Màgic és més necessària que mai. Ja ho era en els inicis: va ser un projecte visionari; no hi havia cap altra iniciativa semblant. Ara, és un terreny més ampli i compartit, per sort. És més necessari que mai: vivim en un món visual en què les imatges ens travessen el cos cada dia.” Per això cal la seva tasca, que fa “en col·laboració amb cineastes, el sector cultural i l’educatiu, les institucions i altres entitats”.

“Els objectius s’han reformulat atesos tots aquests canvis –hi afegeix Marga Almirall–, però hi ha una part que continua sent vigent: la cultura de les imatges com a objecte d’estudi segueix als marges i, tant si parlem de l’educació com políticament, és necessari posar-la al centre.”

Marta Nieto Postigo, codirectora també de la cooperativa, insisteix en la vigència del seu treball: “Cal que la cultura audiovisual sigui font d’estudi, no només de manera preventiva, quan hem de reflexionar sobre els estereotips masclistes o el racisme a les imatges, sinó que també sigui font d’estudi per alliberar els imaginaris, per poder gaudir estèticament.”

Durant aquests 50 anys, els objectius teòrics s’han concretat en diverses línies de treball i iniciatives, exposades per Marta Nieto en la roda de premsa de presentació del cinquantenari: “Normalitzar l’ús del català, normalitzar espais culturals lliures i de participació popular, portar el cinema a les escoles i que els nens vegin les pel·lícules de manera més analítica, la Mostra de Films de Dones, que en 28 anys ha portat 1.100 pel·lícules de 800 directores provinents de més d’un centenar de països...” Introduir la perspectiva de gènere en la lectura de l’audiovisual ha estat un dels eixos més importants de Drac Màgic. “Hem introduït en la cultura audiovisual la perspectiva femenina per rellegir i descodificar els discursos audiovisuals i per qüestionar les narratives amb perspectiva androcèntrica.”

Pel que fa a la distribució, des del 1977, Drac Màgic es va associar amb la revista Cavall Fort i l’entitat d’espectacles infantils Rialles per oferir pel·lícules infantils en català. La primera va ser La Ventafocs (1976), film txec d’imatge real amb una protagonista que fugia dels arquetips masclistes. El 2014, Drac Màgic va reprendre l’activitat de distribució de cinema infantil amb Pack Màgic , distribuïdora que ha estrenat més de 40 títols.

Activitats a la Filmoteca, a Internet i al carrer

Drac Màgic celebra els 50 anys amb un ampli programa en tres espais: la Filmoteca de Catalunya, Internet, amb una exposició virtual, i el carrer, amb una acció amb cartells. Les projeccions de la Filmoteca , que han començat aquesta setmana i s’allarguen fins al juliol, oferiran cintes distribuïdes per l’entitat o en sintonia amb l’esperit. Hi haurà dues sessions amb col·loqui sobre la feina de la cooperativa, que relacionaran el cinema amb la història i amb l’educació.

El 25 de maig, s’inaugurarà l’exposició virtual 50 anys de cultura audiovisual, que farà un repàs a partir dels arxius de Drac Màgic i d’entrevistes a professionals de la cultura de les aportacions de Drac Màgic a l’educació audiovisual, el cinema infantil i els feminismes cinematogràfics. Els cartells, que ja es poden veure als carrers de Barcelona, formulen preguntes com ara “quantes imatges et travessen el cos cada dia?” i “què hi ha a les perifèries d’una imatge?” i conviden la gent a connectar-s’hi a través d’un codi QR i reflexionar.

El 50è aniversari se celebra també amb una peça audiovisual de la cineasta gallega establerta a Catalunya Xiana do Teixeiro, amb música d’Ángel Faraldo. El seu cinema, molt en sintonia amb l’ideari de Drac Màgic, es desplega en forma d’estudi experimental amb la càmera dels paisatges simbiòtics que formen els líquens, mentre escoltem la veu de la pensadora Donna Haraway.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona