Art

El GEiEG completa l’estudi de l’art a Girona en l’últim segle amb un nou llibre

Lluïsa Faxedas i Pere Parramon han assumit la labor d’ordenar la creació d’entre el 1994 i el 2019

S’hi ressenyen artistes, plataformes i públics

El 1994, pel seu 75è aniversari, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) va presentar a la Fontana d’Or una important exposició, comissariada per Francesc Miralles, que revisava la creació plàstica a la ciutat al llarg dels mateixos anys, entre el 1919 i el 1994. Aquella exposició i, sobretot, el catàleg corresponent (75 anys d’art a Girona) han acabat sent la contribució més rellevant a l’estudi global de la història de l’art de Girona del segle XX. Al cap de 25 anys, i coincidint aquest cop amb el seu centenari, la mateixa entitat s’ha atrevit a continuar la labor amb un nou llibre que en completa la visió amb un estudi de la creació plàstica a la ciutat allà on la deixava el treball de Miralles.

Art contemporani a Girona, 1994-2019, editat pel GEiEG i l’Ajuntament, té un plantejament per força diferent al de l’assaig que el precedia, no només perquè aquest cop no hi ha cap exposició associada, sinó sobretot per la nova mirada que hi aporten els autors d’ara, els professors i historiadors de l’art Lluïsa Faxedas i Pere Parramon, conscients de la dificultat de compartimentar, tal com ho feia l’estudi anterior, un període encara en curs, i de l’evolució mateixa del discurs artístic, que s’ha tornat reticent a reduir les prospeccions a una relació d’obres i artistes. El llibre, presentat ahir a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat, s’organitza per tant en tres grans eixos, que corresponen a les plataformes d’exhibició i promoció, siguin institucions públiques, festivals, galeries o manifestacions de carrer; als artistes, inclosos els de fora de la ciutat que hi interactuen (a Faxedas i Perramon no els ha preocupat gens, diuen, “aïllar cap mena de gironitat artística”, que consideren impossible i “fins i tot indesitjable”), i al públic en sentit ampli, atenent des de la recepció social de l’art contemporani, fins a qüestions com ara el turisme i les migracions, el paper de la crítica i el col·leccionisme. El volum, àmpliament il·lustrat, fa parella amb el que el GEiEG va presentar el gener passat sobre la seva estreta relació amb Girona des de fa un segle.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona