Que no afluixi el pressing al Procicat. La cultura és un bé essencial que s’ha de respectar. Deu ser complicat establir normes que valguin per a tot el territori en una Catalunya amb tanta varietat demogràfica. El confinament comarcal a la cultura, però, té una fàcil solució i permet de reduir les desigualtats culturals entre territoris i també la precarietat d’uns teatres i artistes que accepten treballar només pel 50% dels espectadors des de fa mesos. Catalunya és dels pocs territoris on la cultura és oberta. Cal celebrar-ho. També que la fidelitat del públic ha permès de mantenir unes ocupacions mínimes. Però el confinament comarcal afebleix el flux d’espectadors. Solució? Que l’entrada sigui el salconduit cultural que tothom reclama. Ara!