Més ‘papers’ però no tots

L’Arxiu Nacional de Catalunya va rebre ahir el setè lliurament del que es coneix com a papers de Salamanca, la documentació espoliada el 1939 per les forces franquistes. En les 45 capses que van arribar, hi ha documents que es van confiscar a persones físiques i jurídiques, és a dir, documentació que es pot considerar de titularitat privada i no institucional. La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i el president de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, van lamentar, però, que encara falten documents i van denunciar que el Ministeri de Cultura “incompleix” la sentència que l’obliga a retornar els papers acordats. Per això van anunciar que interposaran un recurs per a l’execució de la sentència que va donar la raó a la Generalitat.

Els arxivers anaven ahir obrint les capses que havien arribat a l’arxiu, a Sant Cugat del Vallès, i van anar descobrint-hi carnets, fulls d’afiliació o fitxes de socis. També banderes, com la de Socors Roig Internacional, del comitè local de Gandesa, o la de l’Aliança Nacional de la Dona Jove. Aquest setè lliurament és exclusivament de documentació privada i es compon de 26 fons documentals (8 d’entitats i associacions, 9 de particulars i empreses, i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions documentals de menor entitat, que en total suposen un volum de 25.602 imatges digitals.

Corresponen a organitzacions professionals, sindicats, cooperatives, entitats socials i entitats assistencials i religioses d’arreu de Catalunya. També a persones i famílies. L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’encarregat de la restitució material dels documents als titulars legítims i realitzarà els tràmits necessaris per identificar-los i localitzar-los. “Avui havia de ser un dia en què havia d’arribar tota la resta de la documentació dels particulars que hi havia a Salamanca i tristament avui no és aquest dia”, va lamentar Cruanyes. Ponsa, per la seva banda, va destacar que era “un dia important” per a Catalunya, però va criticar: “Es fa estrany que després de més de 80 anys de la confiscació d’aquests papers encara els estiguem reivindicant. Això no hauria de passar en un estat democràtic i que es vanta de ser-ho.” “Encara ara estem fent reunions sobre el que s’ha de tornar. Això és una burla”, afegia Cruanyes. “Demanem que ho tornin tot i s’acabi aquest capítol que ha durat massa anys. La memòria no és una qüestió simbòlica, sinó la restitució de les víctimes.”